Quan Cervantes escriví el seu llibre immortal cercava, fonamentalment, la desmitificació dels llibres de cavalleria i, amb l'idelalista Quijano i amb l'assenyat i popular Panza, ens pintà un quadre esplèndid de les essències més autèntiques de la nostra identitat nacional. Un català, un basc o un gallec, per no dir un mallorquí, un navarrès o un lleonès, que digui que no es vol identificar amb el cavaller de la trista figura o amb el seu pragmàtic escuder, podria ser que no fos espanyol, però, alhora que ho afirmàs, afirmaria també que renega de les essències idealistes i pragmàtiques del seu nacionalisme singular. En el cas Aznar-Arzalluz, caldria rellegir Cervantes, dic jo...