nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

Dues exposicions de Graham Sutherland

Segurament, el primer qualificatiu que a un li passa pel cap davant bona part de la magnífica exposició que, sense estalviar mitjans, s'ha instal·lat a les cinc sales de la primera planta del Centre de Cultura Sa Nostra és el d'estrany.

Més exactament, cal matisar tot d'una que més aviat ens trobam amb dues exposicions a la vegada. D'una banda, la de vint-i-vuit dibuixos realitzats durant la segona guerra mundial, per encàrrec del War Artists Advisory Committee, per tal de recollir obres d'art que donassin testimoni dels estralls de la guerra, tal com ja s'havia fet durant la primera. De l'altra, alguns dibuixos i sobretot olis fets amb posterioritat al seu descobriment del migdia francès i fins al seu traspàs, en 1980. En definitiva, el qualificatiu d'estrany o d'estranya s'hauria de reservar per a l'obra pertanyent a aquest segon llarg període, quan coneix personalment Picasso i arriba més tard a instal·lar el seu taller a la Ville Blanche, a Palla, prop de Menton, a la Côte d'Azur, per a tornar, al final de la seva vida, i de manera quasi obsessiva, a un racó de la costa del País de Gal·les, el Pembrokeshire.

Quant a l'obra del primer període esmentat, feta damunt paper i utilitzant una combinació de tècniques (llapis, tinta xinesa, pastel, aquarel·la i guaix), cal destacar els dibuixos mostrant els efectes dels bombardejos a l'East End londinenc, les mines d'estany de Cornualla, les pedreres del Derbyshire i les acereries de Cardiff. Criden especialment l'atenció algunes notes de les galeries de les mines d'estany, realitzades des d'un mateix punt, des d'on es veu la confluència de dues i una forta baixada en declivi en la de l'esquerra. Sobretot, una magnífica nota sobre un full d'un bloc d'espiral, Molten iron being poured into a lade, 1942. Convé potser precisar que aquests dibuixos en els quals predomina la foscor, donen més aviat un testimoni indirecte i pudorós dels desastres de la guerra. No mostra mai cossos ferits o morts. En realitat, la figura humana hi és pràcticament inexistent.

Graham Sutherland va escriure una vegada que «el desconegut és tan real com el món conegut». Tanmateix, no resulta gens fàcil conceptualitzar com arriba a construir aquest «desconegut» a partir d'elements observats en la realitat però trets de context, desmesuradament augmentats i combinats estranyament entre si. Perquè cal asseverar ràpidament que hom no coneix cap pintor a qui s'assembli. De manera molt terminant, de Sutherland no n'hi ha més que un. S'ha invocat un peculiar romanticisme anglès per a explicar la peculiaritat de la seva iconografia. Però la veritat és que això no ens porta massa enfora. I encara manco eficaç ha resultat la temptativa, gairebé desesperada, de classificar-lo com un surrealista. Tot garbellat, l'obra de Sutherland sembla predestinada a ser admirada o respectada sense cap mena d'acompanyament teòric.

Tanmateix, de tant en tant, ens brinda alguna obra d'una claredat solar, per exemple un magnífic Tree form against blue, 1944, així mateix una mica inquietant, o el que possiblement és el millor quadre exposat, Study: Landscape with roads, 1973, que ens recorda la netedat del colorit de Matisse. Molts bells són també dos estudis d'un mateix arbre de l'estuari de Sandy-Haven, de 1970. The Toad, 1961, és un quadre molt famós, amb un gripau o granota de caricatura sortint d'un espai englobant vermellós. Més inquietant, sens dubte, és Picton, 1971-72, un oli damunt tela de 53 x 50 cm. en el qual es representa una ramota retorta d'alguna planta tropical sortint des d'un fons obscur i il·luminada lateralment, que a la vegada que rama també podria esser tentacle. Prou coneguts són també un dibuix i un oli damunt masonite d'una mantis religiosa, l'insecte que en deim pregadeu, en posició vertical i transformat en una mena d'emblema. Finalment, hi ha una sèrie de quadres grossos, de 175 x 175 cm., com Rock Hut, de 1974, que tal vegada resulten massa decoratius i estranyament massa integrables dins la peculiar cosyness dels homes britànics. Perquè realment Sutherland és un artista molt britànic, encara que és molt difícil donar-ne raons precises.

Gràcies al que té tot l'aspecte d'un tour de force de Sa Nostra, podem visitar el que sens dubte és una molt important col·lecció de l'obra d'un dels tres o quatre pintors anglesos capdavanters d'aquest segle que acabam. Seria injustificable no aprofitar l'oportunitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris