cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
20°

Quadern de viatge

Dimarts, 24. A l'edifici del Louvre, on la façana vessa la seva inacabable grandiositat a la rue de Rivoli, hi ha el Musée des Arts Décoratifs. En el tercer pis, escampades per la galerie des Oculi, la Palier, la Grande Salle Marsan i la Salle Tuileris, cent vint-i-set ceràmiques de Miquel Barceló restitueixen a la civilització de la gran urbs les mesures estètiques d'Altamira, Lascaux o Cogul. Peces obrades a Mali, a la teulera de can Jeroni Ginard, d'Artà, i al taller d'Armelle i Hugo Jakubec, de Les Rairies, algunes de les quals ja havia vist a can Murtó, l'estiu del 97, mentre Barceló m'explicava les deformacions, volgudes o instintives, a les quals sotmetia el fang amb els dits, i les mans, i el cos sencer, per tal de treure de la terra humida tot allò que contenia de formes vives en estat latent, i també a Palerm, la tardor de 98, i encara al Museu d'Art Espanyol Contemporani de la Ciutat de Mallorca, l'hivern del 99. Crec, si la memòria no m'és fellona, que ja n'he xerrat en aquestes mateixes pàgines. Això no obstant, no puc estar-me de comentar les impressions d'aquesta darrera visita, no només perquè el conjunt que s'hi presenta deixa de ser una visió fragmentària de la totalitat, sinó perquè m'ha colpit la seva contemplació.

No descobriré cap secret si dic que en l'obra de Barceló, tant la pictòrica, com la seva vessant de terres cuites, s'ajunten la carn de la matèria, el foc i la passió, les formes de l'existència i una tècnica que no prové únicament de l'experiència, sinó d'un coneixement que brolla d'una força ancestral. Tota la seva obra, d'una proximitat orgànica en estat natural o putrefacta, usurpa a la natura de la terra la vida en tots els seus estats. Hi ha, en moltes de les peces, una presència animal vital malgrat l'absència de vida, només hi resta en la forma l'herevatge d'una ànima empresonada en un esperit de test. Jugar amb el fang, tocar el fang és un acte primitiu que se'ns revela a la infantesa. Donar-li forma, útil o inservible, esdevé una pulsió de les mans, un acte de creació que ens apropa a la creació divina.

Barceló provoca i aprofita tots els accidents del test per a conformar un bestiari que alena, malgrat la seva immobilitat. Totes les bèsties i les seves ossamentes es reten a l'impuls d'un univers que ens transporta més enllà del temps, més enllà de les creences, potser més enllà d'un sentit artístic esclau de l'estètica i del comerç. Miquel Barceló ultrapassa la textura o el color, captiva l'essència dels éssers, una fauna de cadàvers que apropa la vida i la mort a través de l'art, intermediari entre ambdues il·lusions.

En els seus quadres de relleus ja es manifestava una clara vocació per l'escultura, per la manipulació de la matèria. En les natures mortes de fang, Barceló ressuscita els animals de Farrutx injectant sang de pintura per les venes d'argila, que exerceixen sobre l'espectador la temptació del tacte, la seducció duna morfologia propera i coneguda, però enigmàtica. Barceló practica un art figuratiu que trenca l'ordre entre objecte-visió-percepció i estableix una nova relació en la qual la percepció s'endinsa dins una memòria no viscuda, transmesa per unes arrels invisibles que ens mantenen lligats al passat i al futur, car el present només és un test que esdevindrà troballa arqueològica en el fossar dels museus.

Dimecres, 25. A París hi ha moltes, moltíssimes llibreries: petites, grans, especialitzades en tots els temes imaginables i inimaginats, però fa molts d'anys que sent predilecció per una minúscula botiga que es troba a la rue Git-le-Coeur, un carreró situat just devora la plaça St. Michel, on el barri llatí s'obre a la ciutat i al riu. La llibreria es diu «Un regard moderne» i conté tot allò que els circuits tradicionals rebutgen. Un propietari invisible s'amaga rere les muntanyes de llibres. Només es percep el fil de fum del seu cigarret. Cercar alguna cosa concreta ha esdevingut un acte impossible i ens hem de lliurar a l'atzar. He comprat un llibre de Gilles Berquet, un fotògraf que fa temps vaig descobrir i que m'agrada especialment, autor d'una obra forta, obscura, obsessiva, amb imatges no aptes per a ulls timorats.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris