cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

I vostè, quines gracies sabeu fer...?

Si ja s'aplicàs el Pla Hidrològic Nacional segurament s'haurien pogut pal·liar molts d'efectes dels ruixats i tempestes. Qui sap si l'aigua veient allò que li esperava: canonades, embuts, ara passa per aquí, ara passa per allà, s'hauria estalviat de caure amb tanta força perquè a ningú no li agrada que li facin els comptes, i molt menys a l'aigua, que passa un guster de campar-se-les amples sortint dels torrents, saragallant lliure, mostrant que tot allò que els humans els costa tanta pena d'edificar, i que ells en diuen sumptuosos, obra d'enginyeria, ella només llepant-se els morros s'ho endú per endavant.. Però encara no s'ha aplicat perquè hi ha una mica de rebombori al carrer i no em deixen transportar l'aigua de l'Ebre cap al reialme productiu d'en Zaplana. Però ara, potser els Tortosins, que han vist les orelles al llop, es deixaran ablanir una mica les voluntats i no es creuran aquesta patuleia d'esquerranosos, que es diuen innovadors, imaginatius, i no poden consentir que jo, encara que sigui un llonguet, pugui ser l'artífex de la subversió més grossa de la història com és: fer que l'aigua, conservadora, que fa tants d'anys que va per allà mateix, es desviï en un portentós megamenadre; estic quasi segur que la meva gesta només serà superada per la de Moisès, però això no val, perquè ell tenia l'ajuda de Déu Totpoderós i jo, només "i encara via tercers" la d'en José Mari, que no és Déu, encara. (Bé, i parlant d'en Moisès, jo, em venjaré de les seves misèries i el superaré de molt al final, també subvertiré la història i faré la travessia del desert sense fer cap caparrudesa, (si en José Mari em diu per aquí, jo per aquí, si em diu per allà, jo per allà, com un xotet de cordeta), perquè llavors m'esperarà per a mi tot solet, la Terra Promesa, la mateixa que aquella Cleopatra amb l'ajut d'un Marc Antoni d'Algaida i tota la seva tropa d'aliats, em va furtar. Perquè aquella terra era nostra.

I llavors tot anirà bé, plourà o no plourà, tant me'n fotré perquè, aprofitant la sequera d'ara, hauré sembrat, a cada ajuntament de ran del mar on comandam molt, (Muro, Santa Margalida, Llucmajor) tres o quatres dessaladores que compixaran aquestes portàtils i de jugueta que el pacte ha espargit per aquí i per allà, fins i tot a Inca, a la plaça dels Porcs, que a partir d'ara es dirà plaça de Jaume I l'Hidrologista, en faré posar una perquè els inquers, (que tots estiuegen ran de la mar, per Alcúdia, basta que en Pere Rotger, que ara em creu ulls clucs, els ho digui un pic), quan vagin a regar els cossiols, se'n duguin una garrafa d'aigua del mar, la posin dins la dessaladora, i tots ho faran, a en Pere se l'escolten com un llibre obert, saps que en té de predicament! Seran, les dessaladores, d'aquestes que no s'espanyen mai. Sí, ja sé que m'ho retreis, però la d'en Fageda, això ho entén qualsevol ninet d'uè, la férem sense experiència perquè la nostra especialitat són els túnels i els ponts.

I farem carreteres, sense un pla de carreteres ni res, com qui fa una urbanització pirata, fent feina a escarada per la nit perquè amb aquesta àmplia majoria que ens dóna suport tothom estarà molt content que li paguem el trosset d'ermàs a preu de canari jove. Seran les finques més ben aprofitades del món, tothom hi tendrà lliure accés, amb moto, amb 4 per 4, amb camions...

"Ho sent molt sr. Matas, el seu temps ha passat. Abans que passi el següent concursat anirem a publicitat. No es perdin la segona part del més gran concurs mai no imaginat: «I vostè, quines gràcies sabeu fer ...»

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris