cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

El cas Figo i el feixisme

Ha passat ja una setmana d'ençà del passional Barça-Madrid. Ja s'ha sentit a dir de tot sobre la massiva grolleria demostrada pels seguidors barcelonistes envers Figo, el professional que canvià d'empresa, pels motius que fossin, de la mateixa manera que un altre professional (Rivaldo) canvià també d'empresa, deixant l'antiga i passant-se a la nova, el Barça. El penós espectacle degué ser tan intens que fins i tot l'expresident blaugrana, Nuñez, el qual no excel·lí mai quant a dots diplomàtiques, trobà que la demostració del passat dia 21 va ser un excés i una vergonya, que feia molt de mal a la imatge del club. Una de les defenses, relatives, de la resposta pretensament espontània dels seguidors culés l'ha feta el polític nacionalista-conservador català Vicenç Villatoro. Explicava Villatoroa en El País que tampoc cal exagerar, que ell va ser un dels que xiularen Figo, tot i que reconeixia, però, que s'hi pogueren haver produït excessos. Deia l'escriptor i polític que no s'han de confondre els àmbits: que una cosa és el futbol, i una altra qualsevol altra. Vaja, que en el futbol, passional, emocional, visceral, no cal introduir-hi elements d'explicació racional, perquè no ho és ni ho pot ser, racional. I massa raó té, el polític pujolista. El problema, clar, ve quan veim com aquestes demostracions goebelianes de manipulació de les masses tant es fan per encalentir el personal blaugrana durant setmanes per part de la premsa culé i de TV3 amb resultat d'insults i intents d'agressió a Figo com, si és el cas, per obtenir objectius de qualsevol altra naturalesa. Polítics, per exemple. I, com deia Villatoro, seria hermós que la demagògia passional i visceral se quedàs dins el circ del futbol. Però no hi queda. De fet, qui més en sap, de manipulació futbolisticopolítica, en aquest país, és la forma tancada que tenen alguns d'entendre el Barça o el Madrid. La manipulació ha arribat a ser tan aberrant i intensa que hi ha gent de bona fe que està convençuda que ser seguidor del Reial Madrid, per exemple, inhabilita políticament en certs sentits. O viceversa, segons sigui el lloc. Afortunadament aquí, a Balears, encara no passa, perquè tenim el president Antich i el vicepresident Sampol (les simpaties madridistes dels quals són ben conegudes) que ho testimonien. Però això encara serien anècdotes. El que és preocupant, molt més, és que la demagògia i la manipulació mediàtica i política que s'ha vist en el futbol (amb el cas del Barça, del Madrid, i tant d'altres) ara s'està traslladant sense complexos a la vida política. No hi ha cap diferència entre l'estratègia seguida per exacerbar les vísceres barcelonistes contra Figo, i com Aznar utilitza les mobilitzacions (i ho reivindica orgullós!) mediàticament encalentides dia a dia contra el nacionalisme, basant-se en mitjes veritats, en mentides i amb la grolleria com a norma. O, pel seu costat, fan els nazis amb les seves mobilitzacions i campanyes asqueroses dels mitjans afins, arribant a la caricaturització de la realitat la qual, però, els seus fanatitzats seguidors la creuen amb els ulls tancats. Tot plegat és el mateix. Ja ho deia Mussolini, que la democràcia consisteix a racionalitzar la política i que això és cosa amariconada, i que els homes viuen la política amb el sentiment i la passió de la força viril. A Mussolini li agradaria viure a l'Espanya d'avui: seria un excel·lent polític i gran suporter futboler. De clubs del seu amor, com a mínim podria triar entre dos. De partits on militar, en tendria molts més.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris