cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

Vassalls

Quasi mai estam atents als missatges que ens envia la vida "la vida en general, s'entén. Si tenguéssim les capacitats perceptives una mica més esmolades, no faria falta que ocorreguessin segons quines coses per adonar-nos de segons què. O no faria falta mirar la cara d'algú per entendre-les d'una manera brutal. L'altre dia, servidor feia referència a una exposició de figures de Lladró que organitza l'Ajuntament de Palma. El ministre successor d'Isabel Tocino, quan era president d'aquesta comunitat regional, ens va posar en molt bona sintonia amb la Comunitat d'en Zaplana, i quan ens en vàrem tèmer ja teníem Air Nostrum fent de correu i alguns convenis en matèria cultural. Ara, unes figuretes de porcellana projecten una llum molt especial damunt situacions de més ample abast i posen en relleu les més sentides identificacions amb l'estètica Lladró. De vegades, dèiem, és una cara. Que aquestes illes no som més que una província d'ultramar és cosa que tots més o menys sabem, però que tots més o menys oblidam intermitentment, perquè tampoc no es tracta de flagel·lar-nos vint-i-quatre hores cada dia. Ho sabem, la realitat ens envia missatges cada minut, més o menys diàfans, de vegades més críptics. Però hi ha moments en què el missatge és la mateixa realitat, moments en què missatge i realitat sumen les seves tones per deixar-se caure damunt tu, capolar-te i fer-te abandonar tota esperança, sense subtileses dantesques. Ja ho heu vist ara, amb el senyor Àlvarez Cascos, que és allò que ha estat sempre. No s'ha pres la molèstia de posar-se un guant de vellut: ens ha galtejat directament amb la seva mà de ferro: és ell qui decideix si envia o no els diners per asfaltar, i ens els envia o no en funció de si asfaltam o no segons els seus criteris. No és el nostre conseller, ni el president de la nostra comunitat: és el ministre de l'Estat de les autonomies. No es planteja en cap moment si aquests milions ens els torna o ens els dóna perquè és bon al·lot i generós: és això darrer. La situació no presenta elements nous, no proposa lectures innovadores. És, simplement, que la mateixa cara d'Àlvarez Cascos i les seves formes ens posen en el nostre lloc, ens recorden la condició de vassalls... per si algú ho havia oblidat. I ho fa amb una brutalitat que, més que il·luminar-nos, ens encega.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris