nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Minimoratòria

Fa dos dies, el ple del Consell Insular de Mallorca va aprovar de manera definitiva la Norma Territorial Cautelar que s'havia aprovat inicialment el passat mes de juliol. El fet que tots l'haguem saludada com una passa en la bona direcció i que li haguem donat el nostre suport en forma de vot afirmatiu no significa que la considerem un avanç espectacular. El debat de fa dos dies va posar de manifest que la moratòria era el resultat d'un acord entre les forces polítiques del Pacte de Progrés, tot i que no es va dir gaire que es tractava d'un acord de mínims: el consens no havia arribat de la recerca del punt mitjà entre el que defensaven els quatre grups de consellers sinó més aviat de l'acceptació, per part dels tres grups d'esquerra, d'allò a què estaven disposats a arribar els més «centrats». El resultat és un bon titular de premsa («el Consell atura la construcció a les zones turístiques del litoral») que queda molt per sota del que necessita Mallorca si vol avançar cap a un nou model territorial de caràcter proteccionista. De moment, hem aconseguit una minimoratòria.

Tant el diagnòstic de l'estat de l'illa pel que fa a pressió sobre el territori i consum de recursos com les expectatives de la ciutadania ens condueixen a pensar que ha estat una mesura tímida i que s'ha de continuar amb iniciatives més coratjoses. Els diferents planejaments urbanístics de Mallorca permeten un sostre de població que, amb moratòria inclosa, deu continuar al voltant dels 3.500.000 habitants.

Amb aquest horitzó de creixement tan brutal, seguim amb taxes altíssimes d'increment anual dels nombre de visites turístiques i del nombre de places construïdes. Com a conseqüència, el consum d'aigua i d'electricitat i la producció de residus segueixen pujant de manera imparable. Davant aquest estat de coses, aprovar una norma territorial que bàsicament fixa criteris de qualitat és quedar-se molt curt. Per entendre'ns, la moratòria es dedica més a dir que s'ha de créixer bé (fent primer una bona xarxa d'aigües i clavegueram, un bon accés rodat i donant llum) que a aturar el creixement.

La minimoratòria és el resultat de la voluntat política de qui governa el Consell, però també dels pecats d'omissió del Govern de les Illes Balears. Durant mesos, vàrem esperar una norma cautelar feta des del Govern per protegir, no la redacció de Plans Territorials, sinó la revisió de les Directrius d'Ordenació Territorial. Varen arribar a manejar-se idees tan interessants com la de la programació anual de les llicències, un instrument novedós per redimensionar a la baixa l'activitat constructora. Finalment, el Govern va passar la pilota als Consells Insulars. Encara té al davant, però, la revisió de les Directrius (a més d'altres feines legislatives en matèria urbanística i d'ordenació territorial). És en aquesta llei on haurà de donar la mesura de la seva voluntat de canviar el nostre model territorial apostant de manera decidida per la limitació del ciment. La ciutadania que el juny de 1999 va apostar per un canvi polític a les Illes espera que hi hagi valentia, espera no anar a les properes eleccions del 2003 amb la sensació que els canvis fonamentals no són possibles.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris