cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
15°

Agressivitat

Fa pocs dies vaig tenir ocasió de ser en el retorn del futbolista Luis Figo al Nou Camp, ara vestit de blanc. Molts són els comentaris que s'han sentit sobre la rebuda i el tracte que va rebre aquest jugador. L'insult i la desqualificació va ser constant i contundent. El grau d'agressivitat de l'afecció era esfereïdor. De fet, de mostres de malaltia social en tenim bastant més, i bastant més preocupants que aquesta simple expressió de visceralitat, pens per exemple en aquestes colles de caps rapats i botes militars que atemoreixen les nostres ciutats, o pens en un veïnat que assassina el del pis de devora per tenir la música massa alta. Òbviament aquestes mostres es podrien multiplicar si hi afegim les de baixa intensitat, exemples d'insolidaritat i prepotència, tan simples com impedir a la carretera que s'incorpori a un carril un cotxe amb l'intermitent connectat, que veu com ningú no s'atura per permetre que passi aquest vehicle, infructuosament assisteix a un concurs de xuleria per part dels seus conciutadans. Què li passa a aquesta societat? On són els valors del respecte i la tolerància? Per què un professional que l'única cosa que ha fet és acceptar un sou més elevat que l'oferit al seu antic lloc de feina, és insultat d'aquesta manera? La concepció col·lectiva de traïdoria seria similar si en lloc d'un futbolista es tractàs d'un alt executiu que canvia de multinacional? O d'un treballador que canvia d'empresa? Les coses no són gens senzilles, sense religió i sense ideologia política, no hem trobat un mecanisme que farcís de valors el conjunt de la població. Vivim els temps del triomf de l'individualisme i de l'egoisme; tot i que aquests temps no s'han acabat d'imposar completament, perquè la joventut ha de menester símbols i ídols, precisament per això se produeix aquesta idolatració d'alguns cantants o d'alguns esportistes. La necessitat de referents és tan forta, que les noves generacions s'aferren a personatges sense escrúpols dels quals s'exigeix un comportament de fidelitat i moralitat impropi de la seva circumstància purament comercial. La imatge d'unes fans xisclant en presència del conjunt de moda, histèriques per la proximitat de l'estrella musical, o la imatge de tot un estadi insultant un portuguès per haver optat per la solució més rendible, són les fotografies d'una ètica decadent. S'idolatra la pura façana, no se cerca la intel·ligència i el compromís, sinó el lluïment a curt termini, l'habilitat més o manco espectacular, però també més o manco inútil. Els espectacles poden fornir l'esperit de les persones humanes, ara bé, d'espectacles com de persones n'hi ha de tota classe, i apujar a les altures els més superficials, i convertir els que els executen en mites de la modernitat té les seves limitacions i contraindicacions. La contextualització i la relativització són processos imprescindibles d'una societat madura. Tanmateix, per relativitzar fa falta preceptivament tenir criteri, i d'això és del que anam més mancats. No em sembla malament que la gent se desestressi cridant a un camp de futbol, de totes maneres tampoc no em sembla el comportament desitjable. Les passions no són xereques en si mateixes, són xereques en la mesura que surten de botador. No hem d'apostar per un poble desapassionat, sinó per un poble capaç de controlar les seves passions. Els insults a Figo no tenen transcendència en si mateixos, sinó per l'efecte il·lustratiu que tenen. Ser més educats, tractar la gent que ens envolta de manera afable, ser cordials i no desagradables, poden semblar cursilitats i formalismes d'altres èpoques; tot i això, una mica d'aquests ingredients ens fan la vida més simpàtica, i si una de les pretensions bàsiques que tenim en aquest món és ser feliços sense fer infeliços els altres, la pràctica d'aquestes virtuts no sembla un desideratum menyspreable. L'agressivitat en els negocis i en el devenir social ens pot fer més rics econòmicament, però ens farà més infeliços, convé no oblidar-ho. I predicar-ho des de la trona i des d'on faci falta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris