lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
23°

Faroles i Lladró: sortim de l'armari

Havíem tengut la secreta, folla esperança que els de l'Ajuntament de Palma no arribarien a perpetrar la il·luminació prevista per al passeig Mallorca, a la vista de l'èxit obtengut en el Born. Però no hi ha res a fer. L'estètica més estantissa de la dreta més carrinclona acaba imposant-se sempre, tot acaba sortint de l'armari, l'estètica també. Té sentit, direu, parlar de dreta i d'esquerra en matèria d'estètica? Servidor no trobaria una resposta fàcil, perquè un batle de dretes també es pot desentendre de la cultura i permetre que li marquin gols per enmig de les cames: res, quatre exposicions més o menys modernetes, això no fa mal a ningú. Però a la llarga, si estudiau durant un període significatiu les línies que, dins un eclecticisme més o menys desbaratat "més que eclecticisme, totum revolutum o caixó de sastre", acaben imposant-se, sí que s'hi poden destriar els trets característics d'una dreta nostàlgica del passat. I això seria magnífic si aquest passat s'hagués sabut llegir amb atenció, profunditat i un poc de sentit de la coherència. Però, no, el passat que aquests saben llegir és el de la pell de les coses, màxim nivell de prospecció al qual són capaços d'arribar. No podem imaginar una ciutat com la que ens estan deixant si no és a partir d'un pòsit ideològic tenebrosament ultramontà i desil·lustrat. Inspira aquestes estratègies una pomposa reinvenció de la història, de caràcter profundament reaccionari. Hem de reconstruir el passat, diuen, no com se va esdevenir, sinó com l'haurien dissenyat els nostres pròcers si haguessin tengut la puixança econòmica de què gaudim nosaltres. D'això se'n diu pura i simplement adulteració, contaminació del llegat històric. Volen suplantar els nostres morts, volen corregir el passat, i n'esdevenen carronyaires. És part del que els anys setanta se'n va dir complex de la dreta: però aquest concepte naixia a França, i França té una dreta culta, respectuosa amb el passat "perquè el coneix", que no sent cap necessitat de tergiversar-lo. Aquí, simplement, ens falsifiquen la història, l'exalten més enllà del que va ser, perquè, en el fons, troben que érem poca cosa, no érem res i ens volen fer uns homes. Ells, precisament: uns nous rics de rolex i cadenes d'or amb crist de Dalí. I ara, l'exposició de figuretes de Lladró: què hi queda, encara, a l'armari?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris