nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

La Florida europea

Deia la secció «La Galeria» del diar Ultima Hora d'ahir que les Balears ja són per a Europa com la Florida per als Estats Units. Per saber si el paral·lelisme és del tot correcte hauríem de conèixer exactament quin és el comportament demogràfic immigratori que presenta la Florida, el seu potencial econòmic, la potència política en el conjunt del país, etc. i comparar-ho amb les mateixes variables que donen les Balears respecte a la resta d'Espanya i d'Europa. Possiblement, si així ho féssim, ens adonaríem que la comparació no és massa adequada. O sí, però tant és. En realitat no importa gens. La qüestió és que la semblança la feim a partir dels estereotips que ens arriben dels Estats Units. Tenint en compte el divers i complex que és aquell país i que sempre ens quedam d'ell amb quatre anècdotes imbuïdes normalment d'un infantiloide de pseudoprogressisme anti-ianqui, i que tractant-se la Florida d'un tot sol dels més de cinquanta estats del país, aleshores segur que el que pensam conèixer de la Florida és bastant allunyat de la realitat. Però posats a no conèixer ni entendre gairebé res dels Estats Units, és ben vera que si Balears és comparable a algun estat d'aquell país, és a la Florida. O millor dit, a la imatge superficial i mediàtica que tenim de la Florida. I quina és? Per qualsevol espanyol corrent la Florida és Miami. I Miami és la «Corrupción...» en aquella ciutat, que ens retratava la famosa sèria de TV (la qual, per cert, no aguanta una nova visió) protagonitzada per l'ex de la dona d'Antonio Banderas; és un país amb un gust patològic pel kistch; és una societat classista (com tot el país) on les èlits, que són les directament beneficiades pel sistema, van deixant grans capes de població de classe mitjana i mitjana-baixa fora de les esperances mínimes de gaudir de bona educació, bona sanitat i d'habitatge digne; és també un territori on l'economia se basa en el turisme, amb una creixent atracció per la clientela residencial, els vells sobretot; és una ciutat amb uns llocs idíl·lics per a viure-hi, i molt altres que són un vertader infern: la frontera són, clar, els doblers; és una societat amb unes minories radicals, fanatitzades; és un país on en funció dels importants fluxos demogràfics s'han anat produint substitucions culturals: els indígenes deixaren pas als espanyols i, aquests, als anglesos que han acabat per cedir davant la immigració cubana, si bé amb una poderosa presència jueva; és Miami, també, la imatge que molts europeus tenim de la corrupció político-mafiosa als Estats Units, comparable al mític Chicago d'Al Capone dels anys trenta; és un país que ha vist com sobre el seu territori s'han desenvolupat cultures i llengües que s'han anat solapant, desplaçant i morint; és la imatge del paradís-balneari pels vells retirats de classe mitjana-alta i alta que des del nord i l'interior cerquen el perenne sol de la Florida. I, finalment, és l'exemple, o mirall, d'un país que ha generat una subcultura que ha esdevingut la preponderant: un producte final que és la mescla folcloritzant d'una base cubana amb aportacions indígenes i WASP, amb una irrefrenable tendència generalitzada d'integració en la cultura dominant anglòfona, donant alguns dels seus més insignes exemples en tota la sèrie d'hispans angloparlants que tothom coneix, amb algun adherit de silicona, tipus els Iglesias i companyia. Realment sí, que és un bon mirall de futur, la Florida, per a Balears.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris