cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
23°

Sense opinió

Amb González Ortea exercint d'home orquestra des de la tribuna d'oradors del Parlament, el Partit Popular ha posat a prova la capacitat d'indulgència dels ciutadans. Un polític que ha format part d'un govern de dretes que tot just fa un any ha deixat de governar després de fer-ho durant setze, no pot acusar el govern actual dels mals que patim, perquè els mals de qualsevol país són com els rius, vénen de lluny. I González Ortea ens va descriure amb pèls i senyals l'apocalipsi que s'ha organitzat en dotze mesos de govern d'esquerra, cosa que palesa la mínima consideració que té aquest senyor envers la intel·ligència dels ciutadans. Tanmateix no és ell l'únic que ens ofèn en considerar-nos més bàmbols que un estaquirot. Els polítics, sobretot, s'obliden comunament de la funció per a la qual han estat elegits i esdevenen uns encantadors sense capacitat d'encantar. L'actuació al Parlament, la setmana passada, de González Ortea n'és un exemple. Però en un error consemblant, com és ara el de considerar-nos, als ciutadans, persones sense capacitat crítica, no sols incorre la dreta, sinó qualsevol membre de l'arc parlamentari i tota aquella gent que, a causa del seu càrrec, ha de donar explicacions públiques. L'àpat de xot rostit que es clavaren Mateu Morro i Aina Salom en presència dels fotògrafs de premsa ens retorna als capítols més folklòrics del franquisme. Fraga va banyar-se a Palomares per donar-nos a entendre que la bomba amb càrrega radioactiva, que havia caigut prop d'allà, no havia contaminat les aigües. Morro i Salom mengen xot rostit perquè, en veient-los, tots nosaltres superem la por de consumir-ne després de l'epidèmia de la llengua blava que ha minvat els ramats. La iniciativa podria provocar-nos una rialla gruixada, si no posàs en evidència que en matèria de comunicació aquestes dues autoritats han quedat més antiquades que la senyoreta Pepis. Dels recursos com aquest que comentam, o del de Fraga de posar les seves popes en remull, se'n pot fer ús quan es governa des del cabdillatge, no des de la participació democràtica. Els súbdits, en una dictadura, creuen en els gestos. Els ciutadans, en una democràcia, raonen, i fan allò que els aconsella el sentit comú. Ja poden afartar-se de xot, Morro i Salom, que no per això el ciutadà veurà clar que l'epidèmia és passada. De manera que ambdós han mostrat el llautó tant o més que González Ortea. No sé com ho haurem de fer per donar-los a entendre, a ells i a molts d'altres, que els de baix així mateix pensam pel nostre compte. Tanmateix, aquesta capacitat de menysprear la intel·ligència de la massa social és una característica dels estaments polítics, administratius i, potser generalitzant, de qualsevol estructura de poder. Vegeu-ne una mostra. En referència a l'assassinat de Pere Estarellas, un ancià que habitava en el centre de Palma, m'ha sorprès que els periodistes que ens informen de l'estat de les investigacions policíaques ens facin saber que el crim pot haver estat involuntari. Si gairebé tots coincideixen en el mateix diagnòstic, és perquè la informació que ells han rebut preveu aquesta possibilitat, obeint anem a saber quins interessos o manera de pensar de l'informant. Recuperem la història per veure fins a quin punt ens pretenen emblanquinar, a nosaltres, els lectors. A l'ancià, els seus agressors li tomaren el barram d'un cop, l'arrossegaren per tota la casa, el fermaren a una cadira, li clavaren una ganivetada a l'esquena i, finalment, li badaren el cap. Tot i això, volen fer-nos creure que no pretenien matar-lo. Vaja, i què voleu que vos digui? Potser pretenien fer-li pessigolles. La massa de la qual vostè i jo, benvolgut lector, formam part, no ha de tenir opinió. Els tics dictatorials no han mort del tot.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris