algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

L'exemple del vi

L'agricultura mallorquina ha patit una nova ensopegada amb l'aparició i extensió de la malaltia de la llengua blava de les ovelles. La necessitat d'haver de sacrificar molts d'animals i la impossibilitat de poder-ne exportar durant una llarga temporada perjudiquen, una vegada más, la malmesa economia dels nostres pagesos i ramaders.

La situació del nostre sector primari és, en la majoria dels subsectors, desesperada. Per això crec important analitzar detalladament quins són els que funcionen per intentar extrapolar als altres tot el que sigui extrapolable o, fins i tot, estudiar la possibilitat d'abandonar els que són menys rendibles i apostar decididament pels que tenen capacitat de creixement. I un dels que estan creant beneficis és, sens dubte, el del vi. Mai en la història de la nostra illa s'havien produït vins de la qualitat que els que fan ara els nostres cellers. Són vins que no tenen res a envejar als d'altres zones de molta tradició com la Rioja, el Priorat, el Penedès o Ribera del Duero. I malgrat ser vins cars, no tenen cap problema per col·locar-se dins el mercat, ans al contrari, la demanda supera de molt l'oferta. El mercat interior seria capaç d'absorbir una producció molt major que l'actual. Si a això hi afegim l'interès que desperten actualment els productes mallorquins a certes zones d'Europa, principalment a Alemanya, veim que les possibilitats de creixement són grossíssimes, ja que ara per ara les exportacions són molt petites.

Per què això és així amb el vi i no ho és amb altres productes agrícoles? Respondre aquesta pregunta em sembla sumament complicat i per fer-ho amb garanties crec que seria imprescindible la realització d'un estudi seriós. Però parlant amb productors i venedors de vins he pogut constatar que ells ho atribueixen, principalment a la confluència de dos factors. En primer lloc un afany de superació dels nostres enòlegs, que han estat capaços d'experimentar tant amb diverses varietats de raïm, autòctones i foranes, com amb diferents tècniques de vinificació, el que ha conduït a aquest augment de la qualitat del seu producte. I en segon lloc, a un canvi d'hàbits en els consumidors que comencen a estimar-se más qualitat que quantitat, fet que ha creat un camp adobat per l'èxit d'aquests nous vins. Si a això hi afegim que el clima de la nostra illa compta amb un règim de pluja, sol i humitat relativa molt favorable al cultiu de la vinya, tenim una primera explicació d'aquest èxit.

Quina lliçó n'hauríem d'extreure, doncs, que servís per altres productes agrícoles? Primer de tot, que hem de tenir en compte quin és el nostre clima i quin tipus de terra tenim i no intentar competir en sectors dins els quals no disposam de cap avantatge respecte a altres zones, sinó tot el contrari. I en segon lloc, cercar la qualitat per damunt la quantitat. Cal que s'assocciï el nom de Mallorca a la qualitat. La producció de suc de taronja natural per part de Miret pot anar i hauria d'anar en aquesta línia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris