nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

Ortea, vergonya i Sampol

Pareix que del recent debat de política general regional allò més comentat ha estat la intervenció del portaveu conservador. El Parlament ha guanyat amb ell allò que en castellà en diuen un pico de oro. L'impacte que ha causat González Ortea ha estat majúscul: s'ha destapat com un magnífic orador parlamentari. Ja apuntava bones formes com a conseller de Turisme, quan intervenia a l'hemicicle, però aquesta setmana ha fet una de les millors intervencions a la tribuna parlamentària que se recorden a la Cambra des de la seva inauguració, el 1983. Va donar, literalment, una lliçó pràctica a tots els altres portaveus de com s'ha de preparar una discurs, com s'ha d'escenificar, com no s'ha de llegir-lo sinó interpretar-lo, com s'ha de vocalitzar, com s'ha de gesticular (i, sobretot, un exemple de què es pot fer amb les mans, en lloc de ficar-se-les a les butxaques)... en fi, brillant. Tot un goig sentir aquella riquesa oratòria i escenogràfica, acostumats com estam als fàcils acudits i poca cosa més.

Un segon aspecte que l'any passat va ser una mica comentant i que enguany no ha merescut, excepte a les files del PP, massa comentaris, és la mecànica del debat. Tenint en compte que s'ha repetit el mateix penós espectacle de fa un any, la conclusió és que el Pacte de Progrés ja ha assumit sense complexos el seu dèficit d'estètica democràtica, ofegant reglamentàriament l'oposició amb una vergonyosa tàctica. El Govern intervé a través del president, que consensua prèviament amb tots els partits, a més del propi, el discurs. Però no els basta. Munten una farsa mecànicament reglamentària perquè puguin intervenir a més d'Antich, Sampol i Grosske. És la constatació més clara del poc que se fien entre ells i que aquest no és un govern, sinó compartiments estancs que es reparteixen el poder. Lògicament també intervenen els grups que sense estar en el Govern (UM, COP i Els Verds-Eivissa) fan part del Pacte de Progrés. Tot molt reglamentari, però políticament vergonyós quan se veu que totes les intervencions van dirigides, sobretot, a criticar el PP, sigui el de Balears o el nacional. Mentre, als pobres conservadors, més tots sols que la una, i centre dels atacs per sextuplicat, no els queda més que una misèria de temps per defensar les seves posicions i ni tan sols tenen opció a contestar l'allau de crítiques. Passat un any, idò, se segueix constatant que al Pacte de Progrés el que de veres li agrada és fer d'oposició al PP. És per demés.

Finalment, hi hagué un aspecte que ha passat gairebé desapercebut i per ventura podria tenir molta càrrega política. Va ser el duríssim atac que va fer González Otea a Pere Sampol, criticant-li tot allò de les fotos fent panades, vermant, etc. Tant li va venir de nou, al vicepresident, que s'incomodà ostensiblement, en el seu escó. A què venia, aquest atac, després de quasi un any i mig de ser, el PSM, la nineta dels ulls del PP? Pura conjuntura, per allò de criticar el govern sigui com sigui, o canvi d'estratègia del PP? Els nous temps post-Jaume Font? Curiosament l'atac a Sampol coincideix amb les declaracions conciliadores cap a UM de Pere Rotger i d'altres dirigents, que semblen haver-se oblidat de sobte del PSM. Coincidències? Caldrà seguir-ho amb atenció.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris