cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

L'escriptor es presenta

L'Ajuntament de Lloseta, ha tingut la idea lloable de posar en marxa un cicle de conferències sota el títol genèric de L'escriptor es presenta. Entre els darrers dies d'octubre i d'abril, parlaran de la seva obra Jaume Santandreu, Janer Manila, Miquel Mas, Joan Pla, Biel Mesquida, Joan Guasp i Vidal Ferrando. Fins aquí la cosa no té res de singular, perquè tenc la impressió que ja s'ha fet una cosa semblant a altres pobles. La singularitat de la iniciativa llosetina rau en la forma de pagament de les conferències. M'explic. A cadascun dels escriptors esmentats, se'ls ha donat a triar entre cobrar vint mil pessetes o deu mil i unes sabates. No cal ni dir que la sabata és el producte estrella de Lloseta. Si aquest costum de pagar amb espècies s'estén arreu de Mallorca, els escriptors cobraran amb alls a Montuïri, amb tàperes a Llubí i amb gerret a Banyalbufar. La cosa no contribuirà a mantenir el glamour de la professió, però és evident que els permetrà viure amb una certa folgança a més de brindar-los la possibilitat "en el cas dels escriptors que s'esplaïn davant els banyalbufarins" de fer-se un nom entre la ciutadania. Com? De manera molt fàcil: allà on vegeu una teringa de moixos heu de saber que acaba de passar un escriptor amb un parell d'unces de peix de prémer. L'Ajuntament de Lloseta acaba de fer un exercici d'imaginació que tindrà multitud de seguidors. D'ara endavant els ajuntaments seduiran els escriptors amb sabates o amb garrofí. O potser optaran per a obsequiar-los amb un present casolà, tal com s'acostumava a fer a la postguerra? Ja ho sabeu: un paner folrat de fulles de col o de figuera que protegien autèntics tresors gastronòmics, com són ara un tall de ventresca de porc, una llonganissa i dues embostes de fruita del temps. Quan el pollencí Miquel Bota Totxo va participar, per primera vegada, en les tertúlies literàries de Can Massot, Sanchis Guarner i Francesc de Borja Moll acudiren a esperar-lo a l'estació del tren perquè no es perdés pels carrers. Era l'any quaranta i tants, temps de fam. Bota va aprofitar el viatge per dur un paneret amb coses a un parent que vivia a Palma, i Sanchis i Moll es disputaren el privilegi de dur el paner per tal de despertar l'enveja dels coneguts que topaven. L'altre dia em digueren una glosa de l'època esmentada que em va colpir força: «Estimadeta Jeroni/ de què voleu berenar/ si en es rebost no hi ha pa/ i en es setrill gota d'oli?» Tanmateix, la gent de lletres sempre ha tingut fama de ballar-la més magra que els altres. I, malauradament, sovint la fama ha respost a la realitat. Mon pare, que a més a més d'escriptor era mestre d'escola "cosa que justifica que a ca nostra no tenguéssim necessitat d'escurar els plats" va expressar, en versos plens d'ironia, el destí tràgic dels lletraferits. Diuen: «La dona em diu i amb raó/ no tens doblers i et descolles/ per què en lloc de glossador/ no et feres cordador d'olles?» Ara sembla que, per als escriptors, s'encén un llumet d'esperança. Si més no, és evident que el consistori de Lloseta s'ha decidit a donar-los una mà per tal que puguin sortir de la misèria atàvica que els caracteritza. I comença per regalar-los unes sabates perquè no tenguin sedes pels garrons, ara que s'acosta el fred. D'altra banda, ells correspondran amb paraules, l'únic que tenen de sobra. El cicle de conferències que s'ha programat és una iniciativa excel·lent, ja ho he dit. De manera que hauria de tenir continuïtat els anys venidors. Fins i tot s'ha d'anunciar talment. És a dir, «L'escriptor es presenta». I entre parèntesi s'ha d'afegir: «amb sabates noves». Tal especificació donarà un to de senyoriu.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris