nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Apologia

M'agradaria convertir aquest article en una apologia de la poesia d'en Biel Florit i del seu darrer llibre, El color de les coses, aprofitant que, de moment, l'apologia de la poesia no està tipificada com a delicte, i no hem de patir per si el jutge Garzón (que ahir era per Palma) ens empapera a tots.

La poesia és en mans de l'amic Biel un lleuger llapis al qual a cada nou llibre, li treu la punta més fina, un llapis amb el qual és capaç de plasmar damunt el paper tots els colors de la vida, tots els matisos d'allò quotidià.

Som seguidor de la poesia d'en Biel i des de la perspectiva que em dona ser-ho d'una manera apassionada, m'atrevesc a afirmar que en la seva poesia, sobretot en la seva poesia darrera, hi ha una intel·ligència antiga, feta d'experiència i d'experiències. El discurs poètic d'en Biel és ple d'una saviesa atàvica, com de refrany. I també d'un cert humor, com una ironia fina i fugissera. Mallorquina. Els poemes d'en Biel fan olor de tendresa. Una pacient i reposada tendresa.

Florit s'endinsa, amb aquest nou llibre publicat per Capaltard, pels incerts viaranys d'allò que s'anomena prosa poètica i ho fa amb un to i un discurs continuista i continuador de la seva més recent obra en vers publicada.

Formen el llibre trenta-dues composicions, ordenades alfabèticament segons el títol, on en Biel Florit ens desgrana els colors d'un paisatge fet de trossos de vida. Com petites dosis d'esperança.

Cada una d'aquestes composicions poètiques són autèntiques ràfegues de realitat "de quotidiana realitat". Elaborades aquarel·les que ens descriuen com una fotografia al pastel, moments o elements que intervenen en la vida del poeta. En Biel, aquesta vegada, ha agafat aquest pinzell que és el seu llapis de fina poesia i ens ofereix 32 làmines de bellesa vital i colorista en forma de composicions poètiques en prosa. La poesia d'El color de les coses ens entra pels ulls i per la pell i s'endinsa fins a corprendre'ns l'esperit i provocar en ell el mateix efecte que provoca una suau besada d'un infant a la galta del seu padrí.

En aquest llibre, més que en cap altre, hi trobam la conjunció entre el Biel Florit d'esperit mariner i viatger i el Biel Florit de terra endins sineuera. El color de les coses és una explosió de colors, sempre matisats, sempre precisos. Al llibre hi trobam tots els colors de la vida dibuixats, definits, exactes. Hi trobam el color arrel que en Biel duu sempre ben present penjat de cada mot, de cada una de les paraules que hi ha al llibre. Hi ha el color amor, que és el color bàsic i constitutiu de la poesia. I també hi trobam el color gris de la identitat perduda d'un poble, que de tant estimar-lo ens esbraona les paraules, i que s'assembla molt a la grisor de la mort d'un corb marí anomenat precisament Gris. Hi ha el color alegria, d'aquell a qui qualsevol flor li fa estiu i tota herba li fa feix. Hi ha el verd de llimona àcida de la ironia atàvica i sineuera i l'ocre de la saviesa (d'una saviesa que en Biel ens defineix com la presa de consciència que els peus li suen no per ser seus, sinó per ser peus). Hi ha el color de la pau, que és el color de l'herba, de la vida, de l'esperança... Hi ha les mil tonalitats del groc, vermell i ocre viu d'uns paisatges i d'unes vivències que en Biel condensa amb paraules atapeïdes com l'amor d'en Biel per la nostra terra feta de nissaga i d'alzina, d'avior i de pi, de batecs i de canyes de torrent.

El color de les coses és un autèntic arc de Sant Martí poètic que neix de la difícil probabilitat de fer travessar una gota de poesia per un raig de vida. Per un raig d'amor.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris