cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Mediterrània

Fa un parell de setmanes, comentà- vem la curiositat d'un encontre internacional sobre la seguretat a la Mediterrània patrocinat per una multinacional del petroli. Passat aquest magne esdeveniment, hauríem de plantejar-nos la necessitat de parlar amb seriositat de la Mediterrània. Basta llegir la premsa per adonar-se que aquesta continua essent una regió geogràfica convulsa, una terra de confluència de cultures que de vegades conviuen i de vegades s'enfronten i una frontera entre el Nord i el Sud.

A Orient Mitjà, la darrera escalada de violència ha posat de manifest la fragilitat dels equilibris que tracten d'establir-se i ha tornat a posar de manifest, de rebot, la incapacitat europea de fer valer una posició autònoma respecte de la dels Estats Units, tradicionals aliats d'Israel. Europa no ha posat l'èmfasi necessari en el que la comunitat internacional reclama des de fa anys a través de Nacions Unides: una pau justa basada en el reconeixement del dret dels palestins al seu estat i en la retirada israeliana dels territoris ocupats el 1967. Als Balcans, la caiguda de Milosevic ha estat saludada com un triomf democràtic, però no ha acabat amb els dubtes de si serà possible avançar en la convivència multiètnica a Bòsnia i a Kosovo o si conjurarà el perill d'una cinquena guerra, aquesta vegada a Montenegro. Mentrestant, l'estret de Gibraltar és l'escenari del que tots els mitjans presenten com una marea humana incontenible, cosa que ha determinat un debat sobre política d'immigració amb un avantatge clar per als arguments restrictius o defensius. Tanta sort que algú recordava en un diari que la llei d'estrangeria no atura l'arribada d'immigrants de manera significativa, sinó que decideix si, una vegada arribats aquí, han de ser subjectes de drets o han de ser persones «il·legals» situades als marges de la societat i carn de canó fàcil per a l'explotació.

És urgent, doncs, que els països que estam en les vores de la mar Mediterrània ens plantegem quin futur volem per a la regió. Iniciatives com la de fer una mena de Conferència per a la Seguretat i la Cooperació d'àmbit mediterani o les conferències euromediterrànies són positives, però han acabat en no-res o bé han mostrat molt pocs resultats. Cal un procés seriós de construcció mediterrània que hauria d'estar guiat per tres idees claus. La primera: no hi ha cap dinàmica fatal que ens condueixi a la topada de civilitzacions. La mateixa història de la nostra mar està plena de guerres però també de mestissatge i enriquiment mutu. La segona: són necessaris mecanismes regionals de seguretat basats en la prevenció de conflictes. La seguretat ha de ser entesa en un sentit ample, que inclogui la seguretat ecològica. I la tercera: reequilibrar la vorera Nord i la vorera Sud, pel que fa al desenvolupament i al benestar humà, és la condició necessària perquè siguin possibles aquest diàleg entre cultures i aquesta seguretat compartida.

Des de les Illes, tenim la responsabilitat de fer aportacions a aquest procés. Quan dic la tenim vull dir que la tenen les institucions, les entitats ciutadanes, la universitat, les instàncies de cooperació, les escoles: la societat, en definitiva.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris