nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Contra el nacionalisme

És evident, que la majoria absoluta del PP a nivell estatal, a poc a poc va demostrant que si té un vessant radical i agressiu, aquest és el de l'intent desacomplexat d'acabar amb els nacionalismes de les nacions minoritzades d'Espanya. L'autèntica tergiversació i mentida continuada respecte al Partit Nacionalista Basc només és la punta de llança d'una estratègia molt més agosarada i ambiciosa. Les xapes de les matrícules són els símbols d'aquesta nova manera en democràcia d'entendre les Espanyes, és la manera antiga, en dictadura, d'entendre la mateixa cosa. I davant aquesta brutal ofensiva, les forces polítiques de les nacions sense estat, es troben en una situació que fa pena. No hi ha coordinació, hi ha debilitat, cadascú fa la guerra pel seu camí, com si perdre el front de veïnat no fos important per a la pròpia causa. És la contesta autista, és la contesta de la impotència, és la contesta de la resignació. Ni tan sols se fa autocrítica: quantes coses s'haurien pogut lligar quan depenien dels nostres vots a Madrid? Quin pes més improductiu hem tengut a la política espanyola? Això de les matrícules ja fa estona que se'n parlava, si s'hagués tirat endavant a la legislatura passada segur que s'hauria incorporat el distintiu autonòmic, i ara el conflicte estaria relativament desactivat. I això de les humanitats, doncs no se'n farà enfora. Bloquejar era intel·ligent en la mesura que la teva possibilitat de vetar fos continuada en el temps, però si aquest aspecte no estava assegurat, potser hauria estat convenient entrar en la matèria, arribant a un pacte que els fes difícil després tenir una postura molt diferent. Evidentment, resulta molt fàcil a aquestes alçades de la pel·lícula assenyalar les errades d'una política de condicionament al Govern central. Tot i això, afirmar que s'hauria d'haver avançat de manera molt més decidida i de manera molt més substancial és un acte de contrició amb conseqüències interessants. L'ambient hostil en què ens han instal·lat fa perdre trempera als nostres militants i fa perdre fidelitat als nostres electors. Si no som forts, si no tenim idees potents que identifiquin el nostre projecte polític difícilment serem percebuts com gent en la qual val la pena confiar, però sobretot perdrem aquesta necessària percepció si la nostra pràctica institucional és desencoratjadora. Certament, la no majoria absoluta du al pacte, i pacte significa cessió; ara bé, una cosa és la cessió i l'altra la despersonalització. I sembla manco perillosa l'aposta dels bascs en el sentit d'evitar ser una simple adherència en la línia marcada pel nacionalisme espanyol de dretes, que la dels catalans, la confusió i coincidència fruit d'uns hipotètics rèdits que qualsevol persona sensata dubta que arribin mai. Certament, que el procés autonòmic ens ha conduït a què els espanyols tenguin la paella (l'agència tributària) pel mànec. Tanmateix, als nostres partits els toca fer arribar la falsedat mediàtica on vivim que es pot resumir en allò de: els perversos nacionalistes. Davant l'atac contra el nacionalisme, aquest no pot adoptar una postura d'anar rebent cops, com si aquesta recepció no ens fes perdre defenses (electors) i no ens fes sortir blaus (mala imatge). No negaré que el diagnòstic és més senzill que el possible tractament. Només la proximitat, l'estructura territorial i uns precaris mitjans de comunicació són les nostres eines per omplir el nostre plateret de la balança. Però que la solució no sigui brillant, no vol dir que no haguem d'aprofundir en ella, perquè només amb més presència al carrer podrem contrarestar els missatges falsos que es fan arribar als nostres conciutadans a través del bombardeig televisiu, radiofònic i periodístic. I aquest esforç no només l'han de fer els bascs o els catalans, també a les Balears l'ambient és contaminat i, en conseqüència, també aquí no hem de romandre aturats.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris