cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Els ganduls professors

Tots els professors són uns ganduls. Això, com allò de l'espoli fiscal pels nacionalistes, és una realitat per a tots els ciutadans. La nosta vida quotidiana, n'està plena d'aquestes veritats irrefutables. Els andalusos, com els professors, tampoc no van de feina: qui no l'ha sentida a dir, a aquesta, fins i tot a gents que se suposa que té dos dits de front? Però de totes aquestes presumptes veritats que no volem qüestionar, la que conjuga major quantitat d'adeptes és aquella dels professors. Un xollo, tu, això de ser professor. Dues-centes mil i busques cada mes, tres o quatre mesos de vacances, Nadal i Pasqua a ca seva, una setmana blanca pel morro, parell o tres dies per cosa pròpia, els ponts i, les poques setmanes que els toca anar a fer feina, màxim 15 o 18 hores docents. Que després han de corregir a ca seva, o preparar classes? Ca barret, ben poquets són, els que ho fan. La majoria, a viure que són dos dies. A viure, sí. Si els deixen. De moment encara no han assassinat cap professor, a Balears. Però gràcies a la ineptitud de les nostres institucions educatives (municipals, regionals i nacionals) i a l'autisme social, no ens torbarem molt a seguir l'exemple dels Estats Units i d'altres països més avançats que Espanya, quant a ser, això de fer de professor, una de les professions de més alt risc. De fet, a Balears pràcticament cada setmana hi ha incidents seriosos que posen en perill la integritat física d'algun docent. No de bades és una de les feines de les quals, a causa del component de «complex de policia» ja intrínsec a la feina, més problemes psicosomàtics se'n deriven i això, a poc a poc, va corcant la salut del més pintat. Però a les institucions, a totes, com si plogués. El següent exemple, que no és una anècdota sinó un episodi més a afegir a la història educativa balear que no reconeix cap institució, va ocórrer a un centre de Palma recentment. No és el primer, ni el que fa deu, d'aquest estil. La cosa va anar així. Un al·lot de 12 anys, mentre era a classe, va decidir que, com sempre, s'avorria i que ja n'estava fart. I se n'anà. El docent intentà imperdir-ho, però el volum físic de l'al·lot (que de tal només hi té l'edat, però no el cos) s'imposà coercitivament. Deambulant per l'edifici, un altre professor el trobà i li recriminà la seva actitud, corresponent-li la dolça presència preadolescent amb amenaces físiques que en concretar-se acabaren amb el prossor en terra i l'al·lotet a damunt a punt de rebentar-li la cara i el cos. Afortunadament la intervenció d'altra gent aturà la criaturona, i la cosa acabà amb un parell de cops pel professor. Enviat a la direcció, i davant d'altres professors, va dir a títol de presumpta disculpa que havia estat un atac de nervis. Clar que l'atac va ser d'aquells molt llargs, perquè emprenyant-se novament, el tio va i agafa un cendrer d'aquells de vidre més pesats, diu que a ell si li passa per allà quan se trobi el professor pel carrer li romp la cara i per il·lustrar les seves habilitats tira el cendrer contra un vidre, s'aixeca, davant el comprensible pànic dels professors, se carrega una impressora i un ordinador, desencaixa una porta i se'n va. Sa mare, en anar al centre, disculpa el seu fillet dient que té un caràcter difícil i que havia estat només un atac de nervis. Això sí, ben desafiant ella, digué que no pensassin que pagaria cap de les destrosses. Com acabarà l'episodi? Res, no passarà res. Fins que l'al·lotet, ell o qualsevol altre dels molts que literalment terroritzen els professionals educatius, tornarà a fer de les seves i la cosa, a la fi, meresqui l'atenció institucional i mediàtica, amb un professor a l'hospital o mort. Però fins aleshores no passa res. Les institucions no volen que tals coses se sàpiguen i les solapen amb estadístiques que asseguren que l'educació pública va de conya, i la societat, tots nosaltres, només volem conèixer aquests episodis si els veim a una peli americana, perquè això, aquí, no pot passar. L'únic que passa a l'educació, si de cas, és que els professors són uns ganduls.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris