algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Les vacances dels altres

Jack Kilby va entrar a fer feina a Texas Instruments el mes d'abril de l'any 1958. Des del 1947, any de la seva graduació a la Universitat d'Illinois havia estat fent feina a una altra empresa també del sector electrònic. Aquell any, la majoria d'investigadors de Texas Instruments varen agafar les seves vacances d'estiu el mes de juliol i el nou vingut va quedar pràcticament sol pels passadissos i despatxos de l'empresa, la qual cosa li va proporcionar molt i molt de temps lliure ja que no hi havia amb qui reunir-se ni discutir. Kilby va aprofitar el temps per pensar en un dels problemes més importants que tenia plantejat aleshores la indústria electrònica i que no era d'altre que les limitacions físiques en el nombre de components que podien ser connectats en una placa de circuit imprès.

Convé dir que les coses havien canviat moltíssim en els onze anys que havien passat des de la graduació de Kilby, que va coincidir amb l'any de la invenció del transistor, feta per Bardeen, Battain i Shockley. La substitució de les vàlvules de buit per transistors havien permès de reduir considerablement la grandària i disminuir la calor que dissipaven els equips electrònics, però amb les reduccions aconseguides no n'hi havia prou i calia trobar una sortida al problema. La tranquil·litat que li va proporcionar les vacances dels altres investigadors de Texas Instruments d'aquell juliol del 1958 fou providencial per ajudar Kilby a trobar el desllorigador, una solució que ha estat considerada com una de les innovacions tecnològiques més importants de la història de la humanitat i que avui ha esdevingut omnipresent, ja que resulta pràcticament impossible trobar un aparell electrònic que no incorpori un xip, nom que té aquesta solució de Kilby i que també fou descoberta, pocs mesos després, per un altre investigador, Robert Noyce, que va morir l'any 1990 i per això no ha pogut compartir els honors del mig Premi Nobel de Física que li ha estat atorgat a Kilby per la seva invenció. Sembla que aquest any, finalment, l'Acadèmia de Ciències sueca s'ha decidit a reconèixer la importància que per a la societat actual, dita de la informació o del coneixement, tenen els xips de Kilby i Noyce, tot i que els honors han estat compartits amb els treballs de Kroemer i Alferov sobre materials semiconductors d'alta velocitat i que també són essencials per a les comunicacions actuals. Tot i que no deixa de ser una paradoxa que, en el cas de l'invent de Kilby, el reconeixement arribi en un moment en què la seva solució presenta els mateixos problemes de limitació física que la tecnologia que va substituir i que ja faci algun temps que s'estiguin buscant solucions alternatives, com els xips quàntics i els biològics.

En qualsevol cas, l'anunci fet de la concessió del Nobel a Kilby, fet la setmana passada, ha estat una bona excusa per recordar aquests i d'altres detalls de la biografia de Kilby, de la de Noyce i dels apassionants anys per al desenvolupament de l'electrònica que van ser els que van del 1947 al 1971, any en què va ser comercialitzat el primer microprocessador. En el bell mig està localitzada, l'any 1961, l'aparició de la primera calculadora de butxaca, feta a Texas Instruments per un equip que encapçalava el mateix Kilby. Com ha passat tantes vegades, l'objectiu que perseguia l'empresa no era tant que tots arribàssim a oblidar les taules de multiplicar, com ha acabat passant, sinó que es tractava de fer un producte que mostràs les possibilitats que tenien els circuits integrats de Kilby. Per la seva banda, Noyce i Moore havien fundat una empresa de risc, basada en les possibilitats dels xips de Noyce i de nom Intel.

També hem pogut saber, per exemple, que les empreses de Kilby i Noyce varen pledejar molt de temps per aconseguir la patent exclusiva dels xips, fins que la raó s'imposà i varen optar intercanviar els detalls de les respectives patents, la qual cosa els va permetre aprofitar a cada un els avantatges de la de l'altre. Però costa força més trobar referències a l'expedient acadèmic de Kilby i és que, en aquests dies en què l'excel·lència és una paraula que omple la boca de molts, deu resultar políticament incorrecte recordar que un dels inventors del xip no va treure, en terminologia d'avui, una nota de tall suficient per poder entrar en el mític MIT i es va haver de conformar de ser un llicenciat del caramull en una universitat més de les que hi ha en els Estats Units, la qual cosa només admet una lectura positiva. I és que, comptat i debatut, tal com argumentava un vell anunci publicitari, si el cafè és bo, la cafetera, tot i ser indispensable, no hi fa gaire.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris