cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

«España no existe»

El passat 12 d'octubre, dia de la hispanitat, vaig tenir la sort de treballar. Em vaig espantar un poc quan me varen dir l'acte que havia d'anar a cobrir com a periodista: l'homenatge a la bandera que la Falange Española Independiente organitzava per primer any a la plaça de Sant Jordi, abans anaven a la plaça dels Països Catalans (no sé si trien aquests indrets per tocar allò que no sona als altres o a ells mateixos) a la muntanya de Montjuïc de Barcelona. Quan vaig arribar i vaig començar a veure desenes de caps rapats, camises blaves autèntiques, botes militars, gorres de la legió i qualque Rotweiller vaig pensar per un moment que duent com duia el cabell recollit en una cua i una càmera de televisió podia acabar els meus dies allà mateix.

No va ser així. Mai no havia estat tant content d'estar envoltat de policies nacionals (d'incògnit i d'uniforme). Per un moment vaig pensar que s'hauria de pagar entrada per veure aquell espectacle: era com viure en directe una història de Martínez el Facha de El Jueves. No faltaven els fatxes de la tercera edat repentinats amb ulleres fosques i bigotet; els fatxes pijos amb jersei Fred Perry o polo amb la bandera espanyola al coll; les senyores fatxes sortides de la perruqueria amb ganes de remenar la gallina; el fatxa amb tota la indumentària de Madelman de la legión i el fatxa tonto (perdonau la redundància) que plora sempre que sona l'himne. La bandera, no podia ser d'altra manera, duia la gallineta i en veure-la desfilar a mans d'una jove tots aixecaren el braç mentre sonava un extended"remix de l'himne espanyol. Llavors arribaren els discursos: "España no existe..." (!?) «...la han dividido los separatismos locales, los partidos políticos y la lucha de clases» (ahhh!), «se nos margina por hablar en castellano en Cataluña» (!!??), "no se nos permite usar el catalán para hablar de las belleza de la España unida» (!!!???), «Visca Catalunya!

Viva España unida! Arriba España!" (!!!!!?????). Si els seus ideòlegs duen aquesta empanada mental (això ho deia un suposat llicenciat en ciències polítiques per la Universidad de Comillas), què deu passar pel cervell (entès aquest com a figura retòrica) d'un cap rapat? Però on realment vaig perdre els papers va ser quan vaig veure que entre el públic hi havia una dona de raça negra onejant una bandera. Sort que hi havia la policia, ella sí que ho tenia cru amb més d'un centenar de caps rapats amb ganes de matar «moros» al voltant. Vaig pensar que la situació encara podia ser més surrealista. Aquella al·lota a més de negra podia ser jueva i lesbiana.

I allà la teniu, onejant la gallineta envoltada d'encefalogrames rapats cridant «Hitler, Hitler, Hitler, Hitler!!!!». Després vaig saber què era la novia d'un dels líders de la Falange.

Segurament em trobaré coses més surrealistes qualque dia, però som incapaç d'imaginar-les. En fi, vaig aconseguir arribar a la redacció amb la meva cua i totes les dents. Un magribí que els ultres es varen trobar pel camí poc després de l'acte de la Falange no pot dir el mateix. Per altra banda, un grup de radicals «antifeixistes» (mai una definició no havia estat tan equivocada) varen amenaçar una periodista de TVE posant-li dos dits al cap simulant una pistola. Tota una definició simbòlica del que és un feixista.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris