cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

Solidaritat amb Pau Mateu

Si ens returam a sospesar la indiferència que susciten casos ben puntuals i concrets d'*injustícia en el panorama de l'actualitat informativa, ens adonam que hi ha un indicador ben significatiu i alarmant pel que fa a la mesura de la vitalitat democràtica del conjunt social. Així, tenim el 80 per cent dels mitjans de comunicació al servei del poder i els professors i intel·lectuals en general ballant el minué de les subvencions o d'unes nòmines que els mantenen en un escandalós autisme mentre decreten la mort de la poesia social i del compromís col·lectiu reamplificant els tamborins d'una tardofranquisme, d'un espanyolisme, prepotent i nostàlgic com de jura de bandera perpètua.

Produeix fàstic i angúnia constatar la poca mobilització que des d'institucions sindicals i col·lectius relacionats amb el món de l'arixivística s'ha donat en el cas de l'expulsió del lloc de feina de Pau Mateu. Aquest jove ha estat considerat un indesitjable per motius polítics i davant aquest fet d'impedir-li l'exercici del seu ofici pel qual està reconegudament qualificat hi ha hagut molta aclucada d'ulls, molta girada d'esquena perquè, tot i que pagats amb doblers contribuents, els inquilins de les casernes sempre han fet i desfet al seu interès. I mutis.

Davant aquesta expulsió d'un civil per l'exèrcit en el precís instant en què se sap que pertany a una formació política democràtica no podem deixar de demanar-nos si tots els civils que no són expulsats deuen ser paramilitars o persones neutralitzades socialment. El cas de Pau Mateu s'ha d'emmarcar en una societat que castiga l'honradesa i la llibertat, que promou el sectarisme i la vilesa. Ara bé, sempre serà més fàcil adulterar les evidències amb abstraccions i covards silencis.

Els nostres padrins patiren una guerra, els nostres pares una postguerra i a la generació de gent com en Pau Mateu ens fan contentar amb no enterbolir els paradissos de la indiferència triomfal. L'actitud excepcional i coherent de Pau, baldament pugui acabar en la impotència, té el coratge de ser, almanco, una revifalla de dignitat.

Montserrat Alcaraz Vich. Campos

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris