nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
22°

On arriba el discurs sindical...

Jaume Pou és el nom del sindicalista "de CCOO" entrevistat per Aina Vives, diumenge passat, en aquest diari. Hi ha elements suficients per pensar que el sindicalisme obrer passa per hores baixes? Vist des de fora, ho sembla. El mateix Jaume Pou ho ve a dir: «Falla el discurs sindical, no arriba als joves». No arriba, simplement, a molta de gent. Ignor si aquesta visió és compartida pels dirigents sindicals, però les centrals semblen encaminades a esdevenir una mena d'elit de la classe obrera, la qual cosa, vulgues o no, paradoxalitza el moviment sindical. Seria com voler fer un partit comunista sense obrers: tot és possible, però comptant amb el recurs de la mutació. Aquesta entrevista, servidor la vaig llegir després de llegir-ne una altra: més que una entrevista, era una conversa "substanciosa", mantenguda per Pierre Bourdieu i Günter Grass, de la qual, si em ves obligat a destacar una sola observació, subratllaria aquestes paraules: «La revolució neoliberal és una revolució conservadora que restaura el passat i es presenta com a progressista». Davant aquesta situació, que, naturalment, hi és explicada més enllà de l'esquematisme d'una frase, l'escriptor alemany confessa al sociòleg francès: «He intentat durant anys dir als sindicats que no poden seguir atenent així els treballadors mentre tenen treball i deixar-los caure en les profunditats quan deixen de tenir-ne. Han de fundar un sindicat europeu de treballadors en atur. Ens lamentam que la Unió Europea sols s'hagi esdevengut en el pla econòmic, però falta l'esforç dels sindicats de tots els Estats europeus per assolir una forma d'organització i d'acció fora dels marcs nacionals, que passi per damunt de les frontera». I acabarem aquí la cita, no fos cosa se m'acusi de fer l'article a l'esquena d'altri. Em preguntava què podem fer per posar aquest moviment sindical en contacte amb el pensament de persones com les esmentades; i em pregunt si aquest moviment sindical té manxa («fuelle») suficient per concebre's transformat en sindicat europeu "o mundial. Ens globalitzen, i el discurs dels sindicats no és que no connecti amb el del país veïnat, sinó que no arriba als joves d'aquí. Tenim dret a preguntar-nos què se n'ha fet, de la teràpia de l'autocrítica, tal benèfica... fins que s'arriba al desnonament.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris