cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

Capacitat d'astorament

Un, amb els anys congria gruix de pell, cuiro, filtres previs per a les emocions, potser grans quantitats d'escepticisme. És la vida que, en un instint d'autodefensa, a poc a poquet, t'ensenya a posar-te unes defenses revengudes, para-xocs robusts com els 4X4, i si voleu res, acostau-vos. Com que tot per aquí es fa tan previsible, resulta que el meu cor infantat de sineuer i alcudienca necessita adrenalina, sempre dins un cert control, opín que no resulta desencertada de tant en quant la predisposició d'obrir un finestró i oratjar-me l'enteniment. I conèixer noves gents, altres indrets, sobretot perquè l'endogàmia, malgrat sia entès el concepte sols al nivell de respirar sempre el mateix aire, està comprovat que no és recomanable, ni entre els humans, ni entre els caimans de Miami, com explicava fa una estona per la tele un professor de biologia tropical. I agafes avió o vaixell i emigres uns dies. Aquesta vegada altre pic na Neus i jo reincidírem "i reincidir en els encerts no crec que sia mala cosa" i tornàrem a visitar Navarra, Pamplona («Iruña», segons els rètols navarresos, i «Iruñea» segons els del País Basc), la «Rioja» d'Herce un poblet menut com un llogaret, on la gent té la porta de ca seva sempre oberta i es beu la vida i el vi a glopets menuts, tira tira. Vérem les petjades dels dinosaures ben a prop d'un poble anomenat «Enciso», i jo vaig comentar a na Lourdes, l'amiga: el Bisbe de Mallorca quan jo era infant es deia això mateix de primer llinatge, i de segon «Viana» i ens ho feien aprendre a l'escola de les monges, sí. «¿De verdad?». Sí. Visitàrem també Bilbao, i l'obligatori Gugguenheim. De l'edifici no en parlaré perquè, la veritat, encara no m'he atrevit a processar l'espectacle. Però el que sí puc dir és que, segueix la normativa que sempre he predicat: després d'haver-lo vist, no ets el mateix que abans. És una obra d'art doncs, segons els meus assilvestrats criteris. Hi havia una mostra d'art europeu i americà de postguerra. M'impressionà sobretot el superlatiu sentit de la poesia dels materials orgànics de Richard Long, i els grocs damunt groc de Mark Rothko. Però vaja, no us en refieu molt de les meves opinions sobre aquests particulars, ja que jo sols entenc el que em fot un mastegot a la maquineta de les idees i prou. I com que som xerradoret, mirau, ho dic i qued més a pler que el xot passador de Son Brondo.

Però de veritat de ver, les tres coses que més m'engrescaren de la volteta varen ser: 1r. Veure i sentir jugar en «euskara» ninets de cinc o sis anys a la Plaça de la Constitució de Sant Sebastià. 2n. La fredor gèlida, la profunditat, l'obscura empenta de la mirada de Morgan Freeman, l'actor, just a l'entrada de l'hotel Reina Mª. Cristina per sotmetre's a una sessió fotogràfica. Presentava ell una pel·lícula al festival. Sols foren unes dècimes de segon, però, redéu! I 3r. Llegir al diari Gara (ja saben vostès, el que substituí l'Egin quan el tancaren), la següent notícia: «Gran éxito del primer concurso de lanzamiento de móviles de Gares. GARES. Una vecina de Muruzabal, Elena Mendizabal, ganó el primer concurso de lanzamiento de teléfonos móviles que tuvo lugar el domingo. En total hubo 60 participantes que mientras en una mano sujetaban un maletín de ejecutivo, con la otra arrojaban el móvil intentándolo encestar en una espuerta. Las normas del campeonato exigían sentirse harto en mayor o menor medida, del mencionado aparato y lanzarlo al estilo 'yupie', indicado por la organización. También se celebró un campeonato de layas, como parte de la feria. Los ganadores: Oskar Goldaraz y Rakel Ollo».

Vaig comentar la jugada amb uns eventuals companys de taulell, i em digueren que tot això és molt normal per allà. També fan llançament de boines i de «rabiosas», que és una mena d'aixada, però això darrer sempre ho guanya el gitano del poble. Ja saps, em digueren, un gitano quan veu una aixada, la tira molt enfora. I riguérem. I beguérem una altra cervesa, que no hi va haver manera de pagar-la jo. Quina gent!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris