nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Petit comerç, gran consumidor

Una vegada més la colla es reunia per discutir, parlar o argumentar sobre temes d'actualitat o d'interès general per a la nostra societat i per continuar educant el paladar i el sentit del gust amb plats nous i amb vins de qualitat.

El tema central tornava a ser l'impost turístic nou, emmascarat d'impost ecològic, la definició pertanyia a l'advocat que volia fer un apunt jurídic al comentari que faríem cada un de nosaltres i per centrar clarament la qüestió.

La publicista es va manifestar amb una rotunditat que feia por, la campanya de venda del producte mal denominat ecotaxa és el major fracàs d'un tècnic de marketing ja que la majoria de gent no sap realment el que és, i molt manco per al que realment es destinarà, fent una petita prospecció de mercat podem veure que la multiplicitat de respostes i la fragmentació d'elles que ens donaran serà a causa de la ignorància.

El filòsof va intervenir, com sempre, per acotar encara més la conversa i apuntar la quantitat de xots de corda que s'han apuntat a la crítica de la llei del comerç. El fet de criticar sempre és el més fàcil, però molta de gent s'oblida del que realment importa i és el futur del model social i econòmic que estam vivint. De nou estam plantejant una lluita entre globalitzadors i diferencialistes que han emprat el petit comerç (¿petit?) per enfrontar-se un cop més.

El professor d'institut va voler apuntar que dins tot aquest aldarull, havíem oblidat la tercera pota de la taula, que és el consumidor, maltractat durant molts anys pel petit botiguer, cosa semblant va passar amb AGAMA, i sobre el qual ha caigut el pes de l'índex de preus, que ha convertit aquesta Comunitat en un lloc massa car.

El Petrus començava a fer els seus efectes i vàrem passar a un Mouton Cadet blanc per acompanyar l'anfós a la mallorquina, el sibaritisme era el nexe d'unió de gent tan diversa que es reunia per gaudir dels plaers de la conversa i de la bona taula.

El fet, va dir el filòsof, que em posa molt nerviós és veure segons qui fent el signe de la victòria quan voldria saber quina experiència té dins el món comercial i quin temps fa que no ha venut un televisor, mentre ell treia fum pels queixals, algú va apuntar amb sorna que des del blanc i negre. Les rialles provocades pel comentari varen fer tossir algú...

Hem de tenir clar el model de comerç, el model de contracte laboral i sobretot el model de societat que volem, però, clar que si continuem dins el franquisme sociològic on les ajudes estatals quan un sector no funciona es donaven a balquena, i el papa estat donava les solucions a una societat controlada i vigilada, difícilment aquesta societat accepta la majoria d'edat, ja que caminar sol implica responsabilitat i el risc de caure.

La publicista va dir que la imatge del col·lectiu enfrontat al poder ha de fer pensar als polítics la capacitat de maniobra de certs sectors i al mateix temps ens ha de fer veure quina és la feina de cada un, i si anem cap al model americà de lobby de pressió que per l'altra banda es rebutja quan no es vol perdre la qualitat de vida mediterrània i s'invoquen les arrels per donar legitimitat a certs moviments, però la coherència falla i si falla aquesta que ens queda...

El dubte havia quedat sobre la taula i a poc a poc arribàvem a l'origen del problema, la falta de vergonya que intenta justificar sous i treballs per viure de conya, gràcies a l'esforç del altres.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris