cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
20°

Darder-Companys

Demà farà seixanta anys de l'afusellament del president de la Generalitat republicana, Lluís Companys i Jover per part del règim feixista del general Franco. L'assassinat era la darrera etapa de l'indigne tour de la infàmia que, com un viacrucis modern, havia estat obligat a patir el President Companys. Segrestat per la Gestapo alemanya, va ser lliurat a les autoritats feixistes espanyoles al pont d'Hendaia (població on fa poques setmanes, se li va fer un homenatge on va quedar molt clar de quin costat està cadascú avui en dia) i sotmès a un consell de guerra amb sentència predeterminada.

Aquest crim i aquesta persecució feixista contra la persona, però també contra la llibertat, encarna l'odi racista versus la catalanitat per part del règim franquista. Un odi i una persecució dignes de fer seure Franco i Serrano Suñer, al costat dels seus amics Goering i Hess al banc dels acusats dels tribunals de Nuremberg.

A Mallorca, uns anys abans que Companys caigués mort a Montjuïc, havia estat assassinat, entre molts altres, un altre representant de poble, ni més ni menys que el batle de Palma, n'Emili Darder. Havia estat detingut el 20 de juliol del 1936 i reclòs al castell de Bellver. Se li embargaren gairebé tots els seus béns i va ser sotmès a un consell de guerra, en el qual va ser condemnat a mort, encara que el fiscal havia demanat «només» 20 anys de presó. Així, el 24 de febrer de 1937, tot i que es trobava greument malalt, fou afusellat al cementeri de Palma.

Les bales feixistes fetes amb el plom de l'odi i l'acarnissament, acabaren amb les vides de dues persones que, com a electes i presidents de les institucions a les quals pertanyien, eren representants de la voluntat popular. Però Emili Darder i Lluís Companys eren molt més que això. Companys i Darder encarnaven la combinació de l'amor a la terra i la defensa d'uns valors de progrés i justícia social que havien fet avançar molt el nostre país. I va ser per això que les bales feixistes acabaren amb les seves vides.

Amb l'eliminació física de Darder i Companys els feixistes volgueren fer desaparèixer la consciència nacional i social del nostre poble.
Els qui regaren de sang les cunetes dels carrers dels pobles i ciutats del nostre país, volien sembrar-lo de sal i deixar la nostra terra erma per sempre més.

El volien liquidar. I a fe que hi feren a prop: castraren mentalment algunes generacions, però no acabaren del tot la feina.
Deia Xosé Manuel Beiras, l'altre dia a Lluc, que els pobles no desapareixen així com així; només es pot fer desaparèixer un poble exterminant-lo.

Amb els Països Catalans ho han provat moltes vegades al llarg de la història, però com diu el poeta nobel del poble, Miquel Martí i Pol, «la remor persisteix». I no és que els falti pràctica, perquè en nom de la hispanitat, això que el passat 12 d'octubre n'Aznar i l'Associació de veïns del barri de Verge de Lluc de Palma celebraren amb festes, s'han fet els desastres més grossos de la història de la humanitat, el més gran genocidi de la terra (90 milions d'indis exterminats).

Avui agafam Companys i Darder, com podríem agafar qualsevol dels noms inventariats al Diccionari Vermell de Llorenç Capellà, o algun padrí nostre, per simbolitzar la persecució del feixisme espanyol contra el sentiment de nació i de progrés del nostre poble. I ho feim per significar que malgrat que no s'ha estalviat ni esforços ni brutalitat, la remor persisteix i el testimoni de Companys i de Darder ha estat recollit per altra gent, que continua fent avançar els ideals de llibertat i preservació de la nostra identitat col·lectiva. Mataren les persones, però les seves idees i la seva memòria continuen més vives que mai. Les idees, com la remor, persisteixen.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris