nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Anar a missa i repicar

El posicionament públic de diversos polítics, alineats o alienats amb el conservadorisme espanyol, no deixa de ser allò que se'n diu: voler anar a missa i repicar. És a dir, voler fer dues coses, en principi, incompatibles entre si. Me referesc a tot aquest estol de representants del PP que s'han manifestat a favor del distintiu autonòmic a les matrícules, o me referesc a una de les explicacions més impresentables que he sentit en els darrers temps: la llei de comerç de l'estat no afavoreix les grans superfícies. Idò a qui afovereix? Certament, és una cosa normal que el recorregut històric d'una determinada força política se pugui distanciar del recorregut històric d'un militant o d'un grup d'aquests militants. I òbviament, quan un és dins un partit ja sap que les polítiques del propi partit no sempre coincidiran amb les seves posicions. Ara bé, la pregunta que ens hauríem de plantejar és: fins on és possible aquest distanciament? Quan la manca de coincidència arriba a un punt que fa necessària la fugida del partit? Supòs que tot dependrà de la importància que personalment tengui tal discrepància. Per exemple, quan un partit conquereix el govern, una de les coses que fa en primer lloc és nomenar els seus càrrecs públics, i és ben possible que si en nomena cent, alguns o alguns no siguin del gust, no agradin, a un sector gruixut de l'afiliació. Mentre el nombre d'aquesta discrepància sigui relativament reduït no pot conduir raonablement a un abandó o a una sublevació. El que passa és que si el nombre és molt elevat, o la discrepància amb polítiques sectorials és realment quantitativament o qualitativament molt gran, pot succeir que un sigui d'un partit i arribi a desitjar que guanyin els rivals amb els quals arribes a tenir més coincidències que amb els propis. I home! Si als senyors populars de Balears no els agrada la imposició de les xapes, no comparteixen la filosofia de la llei de comerç, troben un error fer d'oposició al pacte de progrés a través de la reducció de les inversions estatals, consideren que a la gestió dels aeroports i dels ports hi hauria d'haver una participació de les autonomies, pensen que les mesures liberalitzadores haurien de tenir en compte els sectors afectats (llibreters, farmàcies...), i així podreim continuar la llista; arribam a la conclusió que no s'acaba d'entendre que fan aquests senyors en aquell partit. No som en temps en què això que anomenam coherència sigui un valor a l'alça, més aviat al contrari, sembla com si la societat premiàs més els comportaments farcits de vivor i reputeria, que els comportaments coherents. I si això és així a nivell empresarial o a nivells professionals, també ho és a nivell polític. I efectivament, quan una determinada decisió es troba amb la resposta ciutadana de les autonomies perifèriques, que diuen els que tenen com a centre nacional Madrid, resulta que els representants dels partits centralistes a aquesta perifèria han d'escenificar el corresponent xou per no quedar fora de lloc a la seva àrea d'acció. És a dir, és pura tàctica, és l'esmentada vivor, si ens mostram sensibles a la posició majoritària no perdrem suport aquí, i allà tendran el que volien. La decisió tirarà endavant i ells hauran quedat la mar de bé. Aleshores, resulta que no es tracta que no els agradin les polítiques que critiquen, el que passa és que els és convenient fer aquesta crítica. La coherència la deixen per als quatre gats que encara tenen una visió de la política com a ideologia, com a transformació de la realitat, com a pacte social. I tot això que hem aplicat, diguem als polítics en sentit ample, és transportable amb la pèrdua de potència corresponent, als electors. Si un elector comença a veure que coincideix més amb un partit, que amb el que votava normalment, el pròxim pic que sigui cridat a les urnes, en teoria, hauria de canviar el sentit del seu vot, seria allò més coherent. Tanmateix, de teories i de coherències els cementeris en són plens, que diríem.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris