cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

L'any Alcover

El primer centenari de la publicació de la lletra de convit, que va marcar el punt de partida del diccionari Alcover-Moll, serà celebrat amb un seguit d'actes acadèmics d'interès remarcable. La gent que comanda el Pacte de Progrés s'hi sumarà de manera entusiàstica, encara que la seva actitud davant el procés de normalització lingüística sigui força decebedora. Però, vaja, la seva participació està garantida. Amb Matas parapetat en el Consolat de Mar, el suport institucional no hauria estat tan decidit com serà ara, llevat que Zaplana hagués considerat que era força rendible treure punta a la vena secessionista de mossèn Alcover. Zaplana representa per a Matas el que l'àngel de la guarda representa per a qualsevol de vostès. El que ocorre és que vostès estan acompanyats per un àngel pur i Matas no. En fi, tornem al tema Alcover. L'aire que es respira actualment pel Passeig Sagrera ens permet augurar una celebració rodona, sense veus discordants. Matas és a Madrid i prou en té amb dos-cents cinquanta mil aragonesos que li cerquen les pessigolles; i el Pepé de Mallorca és en mans de Pere Rotger, tot un altre caràcter. Per entendre'ns: Matas és una ravenissa, Rotger deixa córrer l'aigua pel seu cau natural. De la mateixa manera que accepta l'obsequi d'uns calçons a l'ampla quan els nacionalistes es manifesten en contra de la «Feria de Abril» que ha organitzat ell o afirma que el seu cotxe durà les sigles IB a desgrat de l'opinió d'Aznar, és capaç "amb una naturalitat absoluta" d'oferir Inca com a seu central dels actes commemoratius del centenari de la lletra de convit. De manera que l'únic reducte antialcoverià serà Rabasco, no-res. Tot fa pensar, per tant, que l'autor del diccionari rebrà l'escalfor institucional i popular que s'ha guanyat amb escreix. Estic per dir, que l'alcaldessa de Calvià, generosa com ningú, posarà mà a la marrota per sufragar les despeses que calguin. I si l'OCB li demana a Josep Oliver l'adhesió de la CAEB, Josep Oliver farà un comunicat propi d'Almirall, que per això estam. En acabar l'any Alcover, tothom "tothom notable, és clar" haurà aconseguit sortir a la foto. Els catalanoparlants tindrem motius per a sentir-nos satisfets perquè el diccionari, en qualsevol de les èpoques que ens separen d'aquell 1900, no hauria disposat del suport que té actualment. Tanmateix, no podem deixar passar l'oportunitat de fer molt més. Al marge dels actes estrictament acadèmics, que contribuiran al coneixement del món alcoverià, cal aprofitar l'avinentesa que ens brinda el centenari esmentat per a insuflar ànim i ànima a la reivindicació lingüística. L'actitud, més aviat passiva, dels catalanoparlants enfront dels que parlen altres llengües, sobretot la castellana, no convida a l'optimisme. Fixau-vos: quan parlam de normalització, sembla que ja hem tocat sòtil. I la CAEB, les empreses, les institucions i les escoles passen olímpicament de l'articulat moderadíssim que regula l'ús de la llengua catalana al carrer. Nosaltres feim de no adonar-nos. A l'hora d'analitzar aquesta actitud exageradament mansa, les raons són diverses. N'hi ha, de catalanoparlants, que no s'imaginaven que la llengua catalana pogués gaudir del grau de permissibilitat de què gaudeix actualment. D'altres, opinen que el camí per a aconseguir la normalització absoluta enverinaria les relacions socials amb la comunitat immigrada castellanoparlant i que, per tant, no val la pena. D'altres, que cal avançar pel camí de la convicció (És a dir: no veu, senyor, que si no he tingut l'honor d'haver nascut a Badajoz com vostè, també tenc dret a parlar?). D'altres i d'altres pensen que ja està bé així, i que el fet de girar la llengua de tant en tant millora l'agilitat mental. Tot plegat, les raons que s'addueixen són excuses per a trobar acomodament en una situació lingüística del tot anormal. Naturalment no seré jo qui enviï la gent a la guerra, entre altres raons perquè la gent, en comptes d'anar-hi, em faria botifarra. Mossèn Alcover no me'n faria, és clar, de botifarra, però mossèn Alcover no hi és. A posta em limit a parar esment en el seu caràcter irreductible, perquè, aquest caràcter, hauria d'ésser el sant i senya que caracteritzàs l'any Alcover. Siguem sincers, encara que la sinceritat faci mal. La llengua catalana únicament viurà si els ciutadans que la parlen l'entenen com a part d'un patrimoni irrenunciable.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris