nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

Felicitat a la gran superfície

A la publicitat diuen que hi vagis, perquè te volen fer feliç. Si hi vas, en lloc de donar-te la benvinguda amb un somriure o un senzill «hola» "allò que t'esperes d'un món mínimament feliç" te reben com si fossis un lladre.

Resulta que ara sóc un delinqüent en potència perquè porto una bossa amb les compres que acabo de fer.
I que volen que porti, dedins un centre comercial? Només podré entrar si poso la meva bossa dedins una altra bossa, seva, i la precinto amb un maquinot que no sé com funciona. M'ho demanen perquè no volen que els robi res posant-ho dedins. Porto més coses on n'hi caben d'altres dedins (una cartera de dimensions importants, uns calçons amb 7 butxaques 7 i una camisa amb dues) però no cal precintar-les.

Només haig de precintar la bossa d'una botiga que està dedins el seu centre comercial.
No ho entenc, demano explicacions i només saben dir-me que això mateix també ho fan a tots els altres centres comercials que s'assemblen al seu. No falla: Als llocs que no s'assemblen al seu, no fan aquestes coses i si o fessin, s'hi assemblarien. M'ho diuen amb aquella seguretat i arrogància que només se pot permetre una empresa que té gairebé totes les grans superfícies de Mallorca. L'empleada que (fa veure que) m'escolta, defensa convençuda les mesures de seguretat de l'empresa on treballa. Només parla d'ells. No diu res de jo, ni semblo interessar-li gens ni mica. No sap que fins ara jo era un bon client, dels «habituals», i que pagava tiquets importants.

No sap que un parell de pics vaig haver de recordar a la caixera que se deixava un article per cobrar "clar, és fàcil despistar-se, amb tantes coses dedins el carro.

Em consta que, per fortuna, encara queden llocs on no tracten de lladres els clients. Te coneixen pel teu nom, saben el que t'agrada comprar i que ets un bon client, quan ho ets. No són «grans superfícies». Allà l'única cosa «gran» és el client i l'home és la mesura de totes les coses. Diuen que tenen els dies comptats, perquè són cars.

L'assumpte em preocupa perquè no vull que una multinacional "que s'estén amb el vistiplau dels nostres polítics" ara em deixi sense la presumpció d'innocència que tenc gràcies a l'estat de dret que tant ens ha costat aconseguir. No és un doi, i per això escric aquestes retxes.

Aquesta experiència m'ha servit per recuperar el petit comerç. La botiga de la cantonada, de cop, me sembla baratíssima. Me n'adono que aquella cosa que me prometien al lloc on me van tractar de lladre, la felicitat, és justament el que les grans superfícies tenen més car que ningú.

Benjamí Villoslada Gil. Sineu

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris