nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
20°

Fer estiu a la branca d'una olivera

Des de fa poc temps, funciona a Menorca un observatori socioambiental. Es tracta d'un servei adscrit a l'Institut Menorquí d'Estudis (IME). No sé si els menorquins ho agrairem mai prou "vull dir ambdues coses: l'observatori i l'institut. Caldria que ens adonéssim, tot passant, de l'enorme fortuna que tenim, com a generació, de gaudir d'una entitat tan venerable i útil com ara l'IME, inclòs allò que, indirectament, porta associat. A Menorca, hi fa el paper il·lustrat i racionalista de les velles, sàvies societats d'amics del país. O per dir-ho d'una forma més genuïna per a la nostra pròpia identitat: hi fa de motor de la renaixença. És el cor que bombeja bona part de la sang del moviment intel·lectual modern afanyat en el desvetllament de Menorca. És, en una paraula, l'eina nostrada de la lenta però irreversible normalitat del país.

Són caramull els beneficis que ha aportat l'ínclit institut. N'hi ha de tota mena, d'un pes i d'un prestigi considerables. Potser que l'endegament de l'observatori sigui un dels més recents, i alhora un dels més singulars, atesa la funció que se li reserva. L'evidència vaig copsar-la fa uns dies, després de mantenir una conversa amb el seu director, Sergi Marí.

L'observatori ha donat a conèixer a l'opinió pública les primeres dades que s'hi recullen d'ençà de la seva creació. Es refereixen al que, els experts de l'observatori, anomenen la pressió humana diària que suporta Menorca. Segons l'anàlisi, el 12 d'agost proppassat l'illa va registrar la punta més alta de densitat humana de la temporada turística del 2000. Aquell dia la costra geogràfica del nostre niell sostenia sobre ella el pes de 172.405 persones, entre menorquins i turistes, tots alhora. Açò "dit en termes demogràfics relatius", representa a penes una ciutat més aviat petiteta, una simple concentració provinciana i insignificant. Ara bé, pensant en l'espai real del nostre territori, i sobretot en la condició insular, radicalment finita, crec que és una enormitat, una multitud ingent i bèstia. La desproporció hi és molt evident. Poblacions que amb feines arriben a les dues-centes mil ànimes es vanen de trobar-se en unes dimensions tingudes per raonablement humanitzades. Però no em sembla que aquest paràmetre valgui per a Menorca. El nostre cens oficial, comptats els residents dels darrers confins, no depassa les 66.000 persones. És a dir, gairebé tres vegades per davall de l'acumulació que es dóna a l'estiu. De ser quatre gats dispersos en vuit municipis, a situar-nos en la munió turística, només hi ha un canvi de lluna. Només s'hi obre, no la cadena de la història, sinó un lapse de temps molt breu, una exhalació sobtada. D'avui per demà estem sols, i d'avui per demà no hi cabem. Açò, és clar, forma un contrast tan formidable, provoca un daltabaix tan abrupte i ràpid, que no em sembla païble. Seria, si fa no fa, com convertir els quatre milions de Barcelona en els dotze o tretze de Buenos Aires o Bangkok, posaré per cas.

El valor de les dades bo s'acaba, però, en aquestes consideracions. Permet de fer-ne d'altres. L'indicador de la pressió humana és valuosíssim, perquè, essent com és un indicador únic, suggereix de forma sintètica un caramull de problemes: el consum de recursos, l'ús de les infraestructures públiques, el mercat potencial del comerç i els serveis, etcètera. Però a banda d'açò, ajuda a fer una operació aritmètica elemental. Si el nostre cens oficial se situa a la vora dels 66.000 habitants, i a l'illa hi ha 43.000 places turístiques legals (la qual cosa suma 109.000 persones), ¿on dormen i com dormen les altres 63.000 ànimes, que són quasi tan nombroses com els censats? Potser fan l'estiu, com els mussols, dalt la branca d'una olivera, camuflats. O sigui, que s'espassen les calors a la intempèrie mediterrània.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris