nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
15°

La democràcia interna del PP

Crec obligat començar per donar l'enhorabona a l'amic Pere Rotger per la seva elecció com a president del PP de Mallorca. Si algú vol interpretar aquest fet com una ironia, me dirà que igual de segura era l'elecció de Francesc Antich com a Secretari General del PSIB i la de Francina Armengol per al mateix càrrec a nivell de Mallorca. A la qual cosa només puc contestar que la meva intenció no és en absolut irònica i que les dues situacions no són en absolut comparables. I m'explic: Com ell mateix diu, en Pere Rotger se duu bé amb tothom, i aquest és un defecte que compartim ell i jo, i en conseqüència crec lògic felicitar-lo per un fet que s'ha d'interpretar, d'entrada, com una promoció en la seva carrera política. Per altra banda, se defineix com a membre de l'ala nacionalista del PP. He de reconèixer, això sí, que fins ara no tenia coneixement de l'existència de tal ala. Però si en Pere Rotger és capaç de fer volar el PP per aquesta ruta, ja me va bé. A més, la seva definició de la defenestració d'en Tofol Soler com actuació «dictatorial i incomprensible» del seu partit me sembla prou notable com per manifestar-li un cert respecte. Però això no vol dir que me semblin lògiques les circumstàncies del seu nomenament com a candidat a la presidència del PP de Mallorca. De fet, són del tot il·lògiques, si les hem de jutjar a la llum del que hauria d'esser el funcionament democràtic d'un partit. Si ell vol dir que no presidirà una Executiva que li ha estat imposada, ja està bé així. Però el que és evident és que la hi han feta a mida dels desitjos d'altri. I si tenim en compte que un dels sastres que han cosit i descosit en aquest vestit ha estat el senyor José María Rodríguez, i que la persona que li ha encolomat a l'Executiva és la senyora Mabel Cabrer, de trista memòria per als funcionaris de la Comunitat Autònoma, en Pere Rotger s'hauria de posar a tremolar, perquè, per molt que se dugui bé amb tothom, dins la seva Executiva estarà més tot sol que la una. De fet, i en bona teoria, hauria d'esser possible fer una Executiva on l'únic vincle d'unió entre els seus membres fos la coincidència en el projecte polític que es vol dur a terme i la decisió, que es dóna per descomptada, de posar tot l'esforç en la seva execució sense tenir en compte cap altra consideració, sobretot de tipus personal. Però això exigeix un estat de maduresa democràtica que encara estam lluny d'assolir. En els estadis intermedis en què es troben els partits polítics, no només, però sobretot, al nostre país, la mínima garantia d'èxit que s'ha d'exigir a una executiva és la sintonia màxima possible entre tots els seus membres, que per això han de comptar amb la confiança del seu màxim responsable. En cas contrari, el fracàs està absolutament i indefectiblement programat. Sobretot quan la composició de l'Executiva, a més de fer-se sense intervenció de qui n'ha d'ésser el màxim responsable, es fa únicament en funció de repartiment de quotes de poder intern, en proporció a la força que té cada un dels sectors que intervenen a l'operació. Perquè el sistema de quotes de poder és, a més, reflex indubtable d'una situació de divisió interna pràcticament petrificada i sense possibilitat de superació per la via del diàleg. Per això, amic Pere: Enhorabona, però me sembla que t'han fet un regal ben enverinat. I estic veient la cara de molts de membres destacats del PP que, si llegeixen aquestes retxes, faran capades de total assentiment al seu contingut.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris