nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
20°

Els horaris comercials i la conferència episcopal

Ho he dit altres vegades, vaig néixer en el si d'una família pagesa de bon de veres. La dada no té massa importància intrínseca. Cadascú neix allà on neix i em podria haver anat pitjor. O millor! Però deixem les especulacions i entrem en matèria. No enumeraré ara els pros i les contres que aquest fet comportà. Però volia referir-me a una anècdota: les autoritats eclesiàstiques em congriaren el que avui en dia se'n diria un trauma infantil o una disfunció. Seré més explícit. Un dels manaments més sagrats de la Santa Mare Església és aquell de santificaràs les festes. El descans obligat setmanal. Les monges o els capellans que ens adoctrinaven en els sagrats preceptes insistien en el tema, de no treballar el diumenge. Clar que nosaltres, els fills de la pagesia, havíem de confessar que els diumenges treballaven els nostres pares. Els instructors, davant la nostra mirada entre ingènua i compungida, ens deien condescendents que bé..., però mentre no fessin una feina molt feixuga com, per exemple, llaurar. Ja us podeu imaginar la carona que jo feia quan s'estrevenia que a mon pare li pegava, així tocava, la llaurera en diumenge.

Ja sé que l'Església ha evolucionat una mica molt en segons quins aspectes però en d'altres encara roman ancorada en la més vetusta immobilitat. Tots deveu pensar el mateix, en les coses que pertoquen al sexe. Però els nostres mitrats, togats i estolats, no només tenen una erecció mental furibunda quan han d'atacar els plaers de la carn; sinó també quan els toquen una mica la mamella, que és com qui diu els collons, i els volen treure la religió dels currículums, com ara es diu, escolars. Però he quedat sorprès, ells que sempre solen opinar del diví i de l'humà, que no hagin dit res sobre els horaris comercials. Obrir les grans superfícies en diumenge comportarà no només que hi hagi més personal que haurà de treballar, per tant no podrà santificar la festa, sinó també més gent que acudirà a aquests centres amb afany consumista, per tant, tan contrari a l'esperit de l'església com realitzar l'acte sexual amb afany lucratiu i no estrictament reproductor. Tots recordam l'episodi dels mercaders del temple, una de les poques vegades, segons el recompte dels evangelistes.

De totes maneres, ells hi han passat pel forat de l'agulla del mercantilisme, i que ningú no pensi que parl dels elitistes col·legis religiosos, sinó de les mutacions que fan per tal de no perdre clientela on consenten que les primeres comunions siguin un bullici de gent amb càmeres, cables, focus i altres ormejos que tot el temps pasturen per damunt l'altar mentre se celebra i es profana alhora la funció religiosa. Tampoc no han fet cap comunicat mai, d'aquests mundanals costums.

No és que em sàpiga greu que l'església evolucioni, que s'adapti als nous temps. El que em sap greu, com a observador, és que no evolucioni en tots els sentits d'una manera tan coherent, ràpida i falaguera, segons les demandes socials exigeixin. O que actuïn d'una manera indiscriminada i només escainin davant segons quins temes. Per ventura, amb això dels horaris comercials hi tenen posat l'ull del negoci i volen transformar els béns immobles arnats en centres de mercaders. De totes maneres, si veiessin el que resa un cartell de la caixa 22 d'un gran centre comercial del meu municipi «sol·liciti la col·laboració de la caixera per ser atees immediatament» per ventura mudarien de cantet. O farien novenes, que traduït en un llenguatge modern podria ser sinònim de projectes lingüístics per als seus centres, perquè els intents de normalització no incorrin en pecats venials com el del centre comercial.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris