cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

El concurs de pop rock

Molts dels meus records d'infantesa i adolescència que més presents tenc estan associats amb la música rock, autèntica banda sonora de tota una etapa de la meva vida. Per exemple, record com la sola aparició per la pantalla de televisió d'un Ramoncín amb la cara pintada cantant les seves provocadores cançons, era motiu d'escàndol per als majors (la generació dels meus pares). La qual cosa repercutia en una forta adhesió en els meus amics i en mi cap a la música maleïda. El rock era sinònim de mala vida, de violència, de sexe, de perversió, de depravació, d'anar mal vestits. N'Alaska era una perduda, Sid Vicious un delinqüent i Radio Futura feien renou i no música. El rock era provocació. Un escàndol. I això que els punks només acabaven de guaitar per la petita finestra d'algun programa de televisió, a la mala hora.

El rock tenia la virtut d'inquietar les ments benpensants, de molestar les fines oïdes de les persones d'ordre, de sacsejar un panorama musical controlat en exclusiva pels julios iglesias, els rumberos i les folkloricas. En fi, va ser una amenaça i gairebé una revolució...

Per aquells temps, any 1983, un servidor comptava 14 anys, l'ajuntament progressista de Palma es va decidir a impulsar un Concurs de música pop i rock. Tota una innovació i una aposta per la nova cultura. La dreta conservadora hi veié, però, una concessió a la delinqüència i a la mala gent. I a sobre es feia a la simbòlica i recent plaça del Tub.

Amb aquesta mala fama era previsible que un servidor hi volgués anar i que els meus progenitors no m'ho volguessin permetre. Davant la tessitura, no em quedà més remei que acceptar d'anar-hi acompanyat de món pare. Quan arribàrem a la polèmica plaça, l'espectacle que hi vérem ens confirmà les expectatives: penya amb xupes de cuiro, crestes de colors, maquillatges exagerats, punk is not dead, camistes de tots colors, no future, agulles engafetadores com arrecades, litrones i música o renou depèn de les oïdes des de les quals t'ho escoltassis.

El rock (i tots els seus derivats), ha evolucionat molt des d'aleshores, fins al punt que avui és present a tots els mitjans de comunicació, s'ha convertit en un gran mobilitzador de masses i al seu entorn s'ha creat una de les indústries més potents i esponeroses de l'actualitat. I malgrat això, o potser per això, i juntament amb el hip-hop i la música electrònica i industrial, continua sent una de les formes d'expressió més vives de la joventut.

Aquell Concurs de Pop Rock organitzat per l'ajuntament de Palma va ser un element de dinamització cultural i juvenil, un esperó per a molts joves creadors i un aparador per a molts conjunts de música moderna que hi trobaren la seva primera oportunitat de mostrar al gran públic les seves propostes creatives.

Ara, l'ajuntament conservador, potser per una arcaica i cavernària concepció de la música rock, ha decidit enterrar-lo definitivament (després de fer-lo passar per una llarga agonia). Enterrar-lo com ja feren amb el festival de jazz i com faran, el dia que ens despistem, amb el festival de Cançons de la Mediterrània.

Ara entenem la relació entre cultura i pompes fúnebres.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris