algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

El «Foro Formentor», o la privatització de la diplomàcia

Entre avui i demà, passaran per Mallorca una colla de primers ministres i caps de la diplomàcia de diferents països de l'àrea mediterrània. El motiu de la seva venguda serà la celebració de la segona edició del «Foro Formentor» (no rebaixem aquest esdeveniment tan insigne i cosmopolita amb la traducció a la llengua vernacla local), que en aquest cas girarà al voltant del tema de la seguretat a la regió. En principi, hauria de ser una bona notícia que líders polítics d'un bocí de món tan divers i convuls com la Mediterrània es reuneixin per parlar de seguretat. El «Foro Formentor», però, no és una cimera convencional: és un encontre de mandataris polítics organitzat i patrocinat per una entitat privada, la «Fundación Repsol-YPF». La cerimònia inaugural il·lustra bé el caràcter de la reunió: el nostre president autonòmic tendrà l'honor de compartir l'acte amb Alfonso Cortina, president executiu de Repsol-YPF, un home que maneja infinitament més doblers i més poder que ell.

Ningú no pot pensar que l'interès de Repsol a l'àrea mediterrània tingui un caràcter acadèmic o filantròpic. La pàgina web oficial ja ens informa de la voluntat de l'entitat a «concentrar les seves operacions d'explotació i producció a dues àrees estratègiques (Amèrica Llatina i Nord d'Àfrica), ja que allà posseeix un avantatge competitiu respecte d'altres companyies». Repsol, que s'anuncia a la televisió com una de les primeres deu petrolieres del món, participa de l'immens negoci del gas natural a Algèria i Marroc, és el tercer productor d'hidrocarburs a Egipte i el segon d'entre els privats que operen a Líbia. L'interès de Repsol per la seguretat a la Mediterrània i per les bones relacions entre països ve donat pel desig d'un entorn favorable a la seva expansió. L'organització de fòrums com aquest, d'altra banda, sempre pot servir com a bona ocasió per fer «lobby» a favor dels propis interessos comercials. La capacitat de les grans companyies petrolieres per a la pressió política no es pot menysprear: ahir mateix, un articulista tan poc sospitós de ser un esquerranós perillós com és Federico Jiménez Losantos comentava que l'interès de Repsol pel petroli de Guinea Equatorial està fent moure tota la diplomàcia espanyola per aconseguir un acostament a la dictadura de Teodoro Obiang.

Coses com aquestes formen part dels signes del temps. Kofi Anan, Secretari General de Nacions Unides, promou un projecte anomenat «Global Compact», una cosa així com el Pacte Global. Aquesta iniciativa vol establir una col·laboració de Nacions Unides amb les grans empreses transnacionals de cara a assolir els objectius compartits per la societat internacional. El fet que els interessos d'aquestes empreses puguin no coincidir amb els de la immensa majoria del planeta no sembla ser rellevant. En plena eufòria privatitzadora, passam de la privatització dels serveis que l'estat ha de donar a la ciutadania a la privatització de les relacions internacionals. Els propers esdeveniments són bons de preveure: una cimera mundial d'UNICEF patrocinada per Toys'R Us (o potser per la Nestlé), una assemblea de la UNESCO organitzada per la Disney o per Nintendo, i, naturalment, un encontre internacional de la FAO (Organització de Nacions Unides sobre Agricultura i Alimentació) esponsoritzada per McDonald's. I si no us ho creieu, esperau.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris