cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

L'arítmia del PP

Jaume Font ha renunciat a ser president del PP-Mallorca formalment per «raons exclusivament personals». No hi ha per què dubtar que els motius que han duit el batle de sa Pobla a renunciar siguin personals i motivats per un excés d'ocupacions. Ara bé, també Jaume Font ha dit, encara que privadament, als seus companys del PP, i sobretot al seu cordial enemic Jaume Matas, en dues reunions tengudes a Madrid les darreres setmanes, que perquè ell acceptàs mantenir la presidència del PP-Mallorca en època d'oposició caldria que el partit assumís alguns aspectes que, fins ara, s'ha negat a acceptar. Si fos així, deia Font, l'esforç valdria la pena, i podria cercar alleugerir la feina per altres costats. En síntesi aquestes reivindicacions de Jaume Font passaven per donar més empenta i suport a la presidència orgànica de Mallorca. No més rellevància pública. No res d'especial. Només més empenta, més suport. Això volia dir, per Font, que el nou organigrama dirigent dels conservadors mallorquins tengués prou gent amb voluntat per potejar-se les vegades que fes falta totes i cadascuna de les agrupacions locals, parlant, discutint i ajudant els militants perquè no se sentissin deixats de la mà de Palma, de la direcció. I això no té res a veure que el senyor ministre vagi a un poble cada cap de setmana a fer-se unes fotos. Això no importa gaire, pensa Font. El que importa és que cada dia, sobretot de dilluns a divendres, els que dirigeixen el partit a Mallorca telefonin i, de tant en tant, vagin a cada agrupació per enfortir-les, parlant, escoltant, cercant gent i intentant que l'ofensiva d'UM no trobi ressò, però acceptant que és possible que en trobi. En altres paraules, que les agrupacions assumesquin la realitat: que el PP no té el poder, sinó que pateix oposició, i que si UM els llança, poble a poble, la xarxa, potser pugui pescar cosa. Pensa Jaume Font que només així, pensant i executant l'acció política des de la base, agrupació a agrupació, se minvaria en el possible els efectes negatius de les opes hostils d'UM i s'enfortiria raonablement el partit per poder aguantar els durs tres anys d'oposició que venen i, sobretot, s'ensenyaria els militants a estar a l'oposició i a entendre que, per ventura, d'aquí tres anys seguiran allà mateix o, en el millor dels casos, haurien de compartir el poder amb algun dels dos partits nacionalistes i que, per tant, tampoc no convé exagerar l'oposició en el Consell, i que especialment no convé fer l'oposició que voldria al ministre, tant a l'estil de «se'n vagi, senyora Munar!» de reminiscències aznarianes. Tot aquest disseny, però, realment casa malament amb l'executiva insular anunciada, a la qual l'única que tendria capacitat, com és Cirer, té un càrrec que li ho impedeix, mentre que la resta no fan cara de tenir entitat encara que tenguessin voluntat. Així que la conclusió més evident és que el PP-Mallorca se plega totalment al Messies que, com tothom coneix, està assenyalat pels déus per dur endavant la Sagrada Missió de salvar els pobles de Balears de les urpes d'Antich, encara que sigui a costa de sacrificar el seu propi partit. Dit d'altra manera, el PP intensifica amb la defenestració de Font la seva arítmia permanent, que l'allunya de cada dia més del ritme normal de la vida social i política de Balears.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris