nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Charles Bronson a Mallorca

Sempre hi ha hagut gent disposada a prendre's la justícia, o el que ells creuen que és la justícia, per la seva mà. Per a la majoria així no és correcte i, per aquest motiu, pràcticament totes les societats modernes ho prohibeixen taxativament, perseguint, fins i tot penalment aquest tipus de comportament. Però no tothom està d'acord amb aquest principi, ans al contrari, alguns sectors hi donen suport obertament, o ho pensen malgrat no s'atrevesquin a manifestar-ho públicament.

Una part important de la indústria de Hollywood ha estat una de les principals defensores de l'establiment de la pròpia justícia o, dit més clarament, la pura i simple venjança. Actors com Clint Eastwood, Silvester Stallone o, sobretot, Charles Bronson, han protagonitzat caramulls de pel·lícules on «el bo», després de patir una injustícia per part de qualcú o sortint altruísticament en defensa dels dèbils, s'ha dedicat a repertir mansiules a tort i a dret, fins que, el darrer de tot i després de passar per multitud de peripècies, ha aconseguit acabar amb tots «els dolents», de la manera que sigui. Normalment l'efectivitat d'aquests herois passa davant la de la policia, el xerif o l'autoritat competent que pertoca segons el guió. El motiu sol esser que aquests es troben excessivament limitats per les lleis, que els impideixen actuar amb la contundència que caldria contra els criminals. Per això l'única solució atacar els dolents directament, sense esperar cap ordre judicial i, ni molt manco, donar cap tipus d'avís.

En aquests films, com és lògic, «els bons» mai no s'equivoquen. Mai rep cap innocent i els que de veritat paguen ben merescut s'ho tenien. És clar que les pel·lícules són això, pel·lícules i que la realitat sol ser una altra. Però qualque pic realitat i ficció es mesclen perillosament i de tant en tant llegim a la premsa o veim per la televisió notícies de qualsevol part del món que ens parlen de pacífics veïns que han apedregat un presumpte lladre, que han penjat un presumpte violador o que han tupat un presumpte estafador.

Alguna d'aquestes escenes em va venir al cap l'altre dia quan vaig llegir que el president de la FAGB oferia les seves forces justicieres per anar a alliberar els dipòsits de la Companyia Logística d'Hidrocarburs, assetjada per les forces del mal del pescadors i els foravilers de la Unió de Pagesos. Ja que els responsables de l'ordre no ho feien, com era el seu deure, perquè no els donaven l'ordre o perquè els ho impedia alguna llei pensada només per a afavorir els dolents. Calia una intervenció dels justiciers que acudirien en defensa de la pobra població mallorquina que patia restriccions de carburants i restablirien la pau i tranquil·litat.

Justament la delegada del Govern Central se'ls va avançar i va enviar la policia a desallotjar els manifestants, amb la qual cosa els va impedir demostrar que, com Charles Bronson, ningú es pot resisitir a aquella raó i justícia que res tenen a veure amb les lleis, però que estan avalades pel sentit comú i el dret natural i tenen el vistiplau de tota la gent de bona voluntat que s'oposa a tot tipus de radicalismes i conductes incíviques com les d'Unió de Pagesos i les confraries de pescadors.

Llàstima, s'hagués pogut filmar i fer-ne una pel·lícula. Segur que hauria estat un èxit de taquilla.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris