nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Els macs que volen

El retorn a Mallorca de Margalida Fullana, després d'aconseguir una medalla de bronze a Sydney, va encendre un orgull de mallorquinitat ben legítim entre les autoritats del país, de manera que decidiren anar a esperar"la a l'aeroport, tot i la perillositat manifesta que comportava. Francina Armengol ho va proposar a Francesc Antich. «Tothom serà a Son Sant Joan, president "va comentar"li". Haurem de partir d'hora». «I si na Margalida, en veure'ns, ens pega una fua?», va demanar aquest, dominat per pensaments de tragèdia. «Sant Jordi és gran "afirmà Francina". Ens escamparem arreu del sembrat». No deixava d'ésser un comentari força inconscient. És cosa sabuda que Margalida Fullana té dues obsessions: acumular títols i apedregar els alts càrrecs de l'administració autonòmica. Tanmateix, Antich va acceptar el repte d'esperar"la sense parpellejar. Al cap i a la fi la història del socialisme està farcida de fets heroics en els quals ha prevalgut la dignitat per damunt del sentit comú. Un exemple? Besteiro va esperar l'arribada de Franco a Madrid quan la República ja era vençuda. «Què et sembla "li va suggerir el President a la seva col·laboradora" si li compram dos pastissos, d'aquells que tenen blanc d'ou, de Can Frasquet?». Dit i fet. Feren que el cotxe oficial s'aturàs un moment davant l'església de Sant Nicolau, perquè no podien perdre temps. Tant el Parlament com les conselleries ja havien tancat, i Jaume Matas volava de Madrid cap a Palma per afegir"se a la festa. Quan l'avió ja era enlairat, Mato va adonar"se que no havien preparat cap obsequi per a Margalida. «Saps què? "va decidir Matas" li regalaré una fotografia meva. Encara que ja en tengui una capsa plena és ben segur que li farà molta d'il·lusió». Dona Maria Antònia, que acabava d'arribar de veure l'exposició parisenca de Miquel Barceló, també ja partia cap a Son Sant Joan. «Em posaré aquesta pamela de Courràges "va comentar", que em dóna un aire de figueralera». En conseqüència, Maria Antònia Vadell va haver de córrer a El Corte Inglés per a comprar"se qualque cosa amb què tapar"se el cap. Tanmateix, quinze minuts abans d'arribar Margalida Fullana, al vestíbul de l'aeroport ja hi eren tots els que hi havien d'ésser (o que no hi havien d'ésser). «S'acosta una barrumbada», va comentar Antoni Pascual tot mirant el cel. «Potser en Mateu Sedano s'hauria d'avançar a tots nosaltres i amollar un coet per avisar"nos si veu que na Margalida cerca macs», va comentar Joana Maria Petrus, previsora. «I per què no ho encomanes a en Tolo Güell, que és de mel i sucre?», proposà Sedano, evidentment preocupat pel perill que havia de córrer. Però Petrus ja li havia donat el coet, i ell partí cap a la sala vip tot acceptant que els seus temors eren per ventura exagerats, ja que les autoritats no pensaven en altra cosa que no fos abraçar la campiona. En tenir notícia que Margalida Fullana ja s'acostava, s'arreplegaren per a fer"se una foto. El moment era força emotiu. Unes hostesses de McDonalds s'acostaren per a obsequiar tothom amb banderetes de paper, amb les quatre barres per un costat, i per l'altre l'oferta de dues racions de pollastre amb patata frita pel preu d'una. Així que tremolaren les banderetes, mentre començaven a sentir"se les estrofes de La Balanguera. Quan Margalida Fullana els va veure, va fer iiih!, un seguit de vegades. «Què fa?, va voler saber dona Maria Antònia. «Jo diria que renilla», va aventurar Antoni Pascual. «Imaginau"vos! "va exclamar Matas". Ens somriu. Ens vol dir ara mateix som amb vosaltres o una cosa semblant». Va tranquil·litzar"se, dona Maria Antònia, i va alçar el to de la seva veu per damunt les altres que cantaven, no endebades, a costureta, les monges l'havien triada per a fer part del cor de l'església. L'harmonia de la imatge va trencar"se quan Margalida Fullana va començar a butxaquejar amb frenesí. «I ara que li ha entrat picor?», va comentar, sorprès, Joan Fageda. «Ben igual cerca un mac», va respondre"li Joan Bauçà, tot fent una passa enrere. Va semblar que Mateu Sedano el sentia, perquè va encendre el coet quan Bauçà encara no havia acabat la frase. Aleshores tots els presents li acoparen cap a la sortida del vestíbul. «En veure'ls passar amb una més que acceptable marxa atlètica, un camàlic li va dir a un altre: «Heus ací la síndrome de Sydney». Tanmateix, tothom va perdre la compostura quan començaren a sentir siular les primeres pedres per les orelles. Les autoritats s'escamparen pel Prat d'en Catí en un intent de diversificar l'objectiu de l'agressora. «Antoni, una vaca! "va exclamar, en plena carrera, dona Maria Antònia. «I què voleu fer, tornar enrere? "va comentar"li Antoni Pascual". Mirau de fer"li una xiquelina i tirau per endavant». Des del cotxe estant, Maximilià Morales s'eixugava la suor del front i mirava i admirava les evolucions de la seva presidenta davant la vaca. «Quina elegància, com la finta! "mormolava". Si amb aquesta pamela sembla na Conxita Cintrón!». A entrada de fosca totes les autoritats ja havien aconseguit tocar mare. Afortunadament l'escena havia estat contemplada per Jaume Mir i els artistes del seu pes saben fer brostar la bellesa fins i tot de la violència. «Oh! "va exclamar, admirat, en veure la gallardia de Margalida Fullana tirant pedres". Ja tindrà parella el meu foner». Així que en arribar a l'estudi va posar"se a esculpir en bronze la dona foner. L'ha oferida al Parlament perquè acompanyi el foner mascle de l'entrada. Maximilià Morales "i aquí hauríem de parlar del menyspreu dels polítics cap a l'art" ni s'ha dignat a donar"li resposta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris