cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

Cirer, el Govern i el país

De totes les crítiques que s'han fet contra la Delegada del Govern, Catalina Cirer, en relació a la seva actitud davant el conflicte de les pràctiques salvatges a través de les quals quasi se va provocar un col·lapse econòmic i social, dues tenen prou entitat. Primer, que perquè, immediatament després de conèixer la il·legalitat que és aturar el subministrament de carburant per la força, no va ordenar a la Guàrdia Civil i Policia que actuàs amb tota la contundència que fos necessària per preservar el dret de la immensa majoria dels mallorquins a no ser trepitjats per aquesta perillosa minoria (al respecte caldria demanar als que han practicat el salvatgisme si ells també, com d'altres, creuen que els mètodes no importen, encara que se passin pel forro la llei). La segona crítica és perquè només actuà després que detectàs l'«alarma social» a través dels ulls de la CAEB, la FAGB, alguns hotelers i els empresaris de cotxes de lloguer. O és que per ventura els milers d'anònims ciutadans irritats fents coes immenses, robant hores de la seva feina o del seu temps lliure per intentar posar benzina, no compten? No era, això, «alarma social?». Li ho han de dir els col·legues empresaris del PP, el que és o no és «alarma social», a la Delegada?

Si la senyora Delegada no va tenir, podríem dir, una actitud diligent, la que varen tenir els dos senyors màxims responsables del nostre Govern entra dins el ja habitual «expedient X» dins del qual s'hi han d'anar arxivant episodis i/o actituds incomprensibles i que de forma recurrent apareixen cada parell o tres mesos. En aquesta ocasió l'aficada de pota del Govern ha servit per quedar ben retratat quant a la seva l'alçada (és un dir) política. Resulta que el president s'acostà a fer una volteta entre els col·lapsadors no se sap molt bé per què, mentre el vicepresident se n'anà de bocata-sobrassada i pot de cervesa amb ells.

Què hi feien, els nostres més alts representants solidarizant-se més o manco intensament amb els qui han intentat paralitzar Mallorca i han perjudicat dotzenes de milers de mallorquins amb pràctiques il·legals? A vegades és vera que les comparacions són odioses. Però en aquest cas són imprescindibles. Vegem com actuen dues administracions autonòmiques davant el mateix problema. Resulta que una protesta legítima esdevé, per part d'una minoria, en una actuació salvatge, perjudicant ostensiblement la immensa majoria dels ciutadans i posant en risc l'activitat econòmica. A Catalunya la Generalitat emet un comunicat oficial en el qual til·la de «il·legítima» i «inacceptable» l'actitud de no deixar sortir camions de combustible i assumeix haver-se coordinat amb la Delegació del Govern per reprimir, amb la legítima força de l'autoritat, aquells que estaven posant «en perill els drets de la immensa majoria dels ciutadans i en risc real de col·lapse econòmic». Davant el mateix episodi, a Balears el govern autonòmic se solidaritza amb els mètodes salvatges i critica, uns implícitament i d'altres explícitament, la Delegada del Govern perquè, a pesar de l'endarreriment injustificable, ha fet complir la llei i defensar els drets dels ciutadans. De la comparació entre l'actitud d'un i altre govern, i d'una i altra Delegació del Govern, s'hi pot trobar la resposta de què és una vertadera classe política d'un vertader país, i el que és... bé, el que no és res, per deixar-ho així.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris