nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
18°

Can Piquipugui, els temes pendents

A les fosques però contents, els ciutadans de la sempre propera república de Can Piquipugui, perduda i bananera, no experimentaven absolutament cap sorpresa cada vegada que les infraestructures fallaven. Els usurpadors del tron, contuberni antinatura, s'havien afermat en el poder gràcies a la partida a Terra Endins del Legítim "ara Legítim amb Cartera, amo i senyor de dessaladores, que havia desencadenat una batalla sagnant en les files caciquils" i havien expedientat la Companyia. «El darrer, que tanqui la porta i apagui el llum», va sentir dir el bidell de l'Elèctrica en boca del mateix president de l'entitat. I així ho va fer. Va tancar la porta i va apagar el llum. I els aires condicionats, els ascensors, les dessaladores i la torre de control de l'aeroport.

Els usurpadors de Can Piquipugui, ara fosca, perduda i bananera, demanaren al Legítim la intercessió davant del Centre per solucionar ara el problema elèctric. «No és el meu tema. I a més, jo som ministre, no el vostre portaveu Terra Endins». Científics de tot el món demanaren hora per estudiar els trastorns de la personalitat del Legítim, sempre engominat, que volia ser a missa i repicar, aixuxí era carn, aixuxí era peix, aixuxí era rèptil. Un prodigi de la natura només possible per aquestes contrades.

El problema de la llum no era l'únic que tenien els usurpadors. També hi havia el dels parcs naturals, una aspiració ancestral d'una part de l'equip que havia derrocat el Legítim. La iniciativa dels nous dirigents sonava estranya als cacics. «Per què volen parcs naturals, si ja tenen parcs aquàtics? Tants d'anys projectant carreteres, i ara ens les canvien per vies de tren...» Però el que més preocupava els antics mandataris era la dèria del nou govern per les energies alternatives. Havien projectat una enorme canonada per dur gas natural des d'un regne veïnat i germà "«si esclata una falla, tot farà un tro»", però com que en aquelles terres els rebels tenien pocs amics "el líder d'allà havia anat a l'escola amb el Legítim, i l'havia promocionat per al seu nou càrrec", el projecte tenia poc futur. «També havíem pensat de dur-lo en barco, però amb la de pirates que ronden per aquelles contrades i tal com s'ha posat el butà, segur que n'arribarien molts de buits».

Altres temes pendents? La llengua dels aborígens, en franca minoria, que retrocedia al ritme que avançava l'entrada de nous habitants en aquella república. La facció més radical dels nous mandataris prou que se n'havia preocupat, durant aquell any d'usurpació, de fomentar-la. Fins i tot havien enviat uns dies el màxim mandatari rebel "amb reserves de tabac i cafè per tres o quatre anys" a una Universitat d'estiu en un estat inhòspit per estudiar una solució. «És una mala ferida», diagnostiquen els experts en llengües mortes.

A les fosques, sense gas i sense llengua, però contents. Tanmateix...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris