cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
24°

La barrera digital

Salvar la barrera digital (Bridging the Digital Divide) s'ha convertit en una obsessió a la qual semblen dedicar atenció preferent organitzacions tant governamentals com no. Ara, a l'interès mostrat pel G-8 i la Internet Society, s'ha d'afegir el d'un diari tan prestigiós com el New York Times que ha anunciat un suplement especial dedicat al tema per al proper dia 2 d'octubre de 2000. Es tracta d'una iniciativa conjunta entre el diari i la Internet Society i no deixa de ser ben curiós que l'anunci d'aquest suplement faci un esment especial, i gairebé únic, de la barrera digital interna dels Estats Units i no, com ha estat habitual fins ara, de la barrera digital entre els països més desenvolupats i els altres. La crida conjunta del diari i de la Internet Society explicita l'argument que, ara més que mai, les oportunitats de progrés individual i col·lectiu depenen de la comprensió i accés a les tecnologies de la informació i que, cada cop hi ha més dades que mostren que molta de gent és a punt de perdre les oportunitats i beneficis que aquests coneixements i accés ofereixen. En aquest suplement especial del New York Times hom podrà trobar articles dedicats a explicar com reforçar l'accés i ús d'Internet, tant des del punt de vista dels desafiaments educatius, socials, econòmics com tècnics i vol servir de fòrum per a les organitzacions que donin suport a iniciatives públiques i privades dirigides a facilitar l'accés físic i cognitiu a les comunitats més desfavorides dels Estats Units.

Moltes vegades s'ha comparat la barrera digital amb la barrera de l'alfabetització, que va crear l'escriptura tot i que només va aconseguir convertir en rellevant l'aparició i posterior expansió de la impremta. Però la barrera digital té algunes connotacions afegides que justifiquen, amb escreix, l'obsessió que sembla generar a tort i a dret. El fet és que el principal exponent d'aquesta barrera, representat pel ciberespai, ha esdevingut un nou espai de relació i lleure en el qual, a més, hom pot obtenir informació i aprendre. És a dir, un lloc en el qual es fan activitats que tradicionalment es feien en llocs com parcs públics, biblioteques o escoles públiques, que són institucions que varen ser creades per facilitar a tothom l'accés gratuït a aquests béns i serveis. Malauradament, l'accés al ciberespai, com a d'altres exponents de les tecnologies digitals, no és de franc, ja que per accedir-hi, a part d'un equip informàtic, cal pagar "a preu de canari jove" el temps de connexió. És per això que molts consideram com una obligació dels governs fer que aquest temps de connexió arribi a ser gratuït, en la mateixa mesura que hi ha d'haver escoles públiques de qualitat, bones biblioteques públiques i parcs públics nets i polits.

Però, a més, per accedir al ciberespai no n'hi ha prou a comprar i connectar un ordinador, com es pot fer amb una televisió o una ràdio, són necessaris uns coneixements inicials mínims molt superiors als requerits per fer servir qualsevol d'aquests aparells o un telèfon. I és aquí on rau la veritable barrera digital, en els coneixements inicials necessaris per poder començar a treure profit dels avantatges de la societat de la informació. En resum, l'expressió barrera digital es refereix a les limitacions que pot presentar l'accés als beneficis de la societat de la informació en general, i al ciberespai, en particular, en tant que es tracta d'un nou espai d'aprenentatge, activitat econòmica, lleure i relació basat en l'intercanvi d'informació digitalitzada. Així a l'engròs, aquesta barrera té quatre components bàsics, el primer estaria en l'equipament necessari per poder accedir-hi; el segon estaria associat a la facilitat d'accés, vinculada pel seu torn a la localització geogràfica; el tercer component seria de caràcter lingüístic i el quart, i més important, estaria associat als coneixements mínims necessaris per poder treure'n partit, coneixements que, en cap cas quedarien limitats a destreses informàtiques, i que inclouen la capacitat per entendre, cercar i estructurar informació. Aquest, el cognitiu, és el component essencial perquè és l'únic que no es pot arreglar només amb diners.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris