cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

País de temporada

Si és que això és un país, com resa "mai millor dit" l'eslògan del Govern, és un país en el punt de mira de les càmeres i dels enviats especials dels mitjans que poden de la Península i part d'Europa durant tot el mes d'agost. Per obra i gràcia, entre d'altres, d'un monarca amic de la mar i de tot el seguici que desplaça, voluntàriament o involuntàriament, estiu rere estiu.

Però què en surt, de tot això, en els papers? "no els d'aquí, sinó els que compten, que els habitants d'aquestes quatre illes no han de menester ningú que els ho expliqui. Victoria Spice a can Guiri. Banderas a can Pijo. Schroeder a ca seva. Personatges de fora que vénen a veure "i que els vegi" gent també de fora, mitjançant els quals els enviats dels mitjans de fora ens expliquen. Queridos mallorquines. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers són extres, convidats de pedra que assisteixen astorats, emprenyats, impassibles, tanmateix, al tràfic d'estrelletes, manejat per professionals que arriben el juliol i se'n tornen el setembre, de juliol a setembre, molts durant molts d'anys "cosa que empren per justificar el coneixement de causa i el doctorat (honoris causa, no pot ser d'altra manera) en temes de l'estiu illenc.

I l'estiu és el que queda, olimpíades cardíaques, glamur amb caspa, que quan la costa tanca per vacances i comença la feina, Balears torna a ser una comunitat residual i perifèrica.

I no torna a passar res: les notícies serien els residents, i els residents, on vas a parar, no són notícia.
A l'estiu s'hi instal·la a la isla de Palma de Mallorca i alrededores un parc temàtic ambulant i ad hoc, clínic de silicones, cervellots en excedència, figures amb figurera, decadència enaltida, i és com si l'únic problema real fos la venda de terrenys als estrangers. Sobra l'aigua. Sobren els doblers. Sobra la gent guapa. Sobrassada. Sobren els vaixells. Sobren les banderes.

Ahir en vàrem tenir una escenificació clara, de tot això. El president d'un estat "aquest" en alerta màxima per l'amenaça terrorista arriba, dina i se'n va. Ni mu. És la tradició, diuen. Les Balears no existeixen si no és com a aparador, com a marco inigualable.

El 7 d'agost passat, primera audiència amb el rei, es digna a parlar. Sobre Balears, ni mu. I no és que els encarregats de demanar-li no ho fessin. S'hi va negar. El cap del Govern espanyol, o no li agrada gens el que està passant "políticament, socialment, culturalment" a la comunitat més rica del seu bocí d'Europa, o no en té ni idea. Dos extrems igualment preocupants.

En menys d'una setmana acaba el mes de les Illes. Parteixen els que les fan existir. Durant deu mesos, els aborígens tornaran a agafar-ne les regnes. Unes regnes virtuals, si tenim en compte que cada moviment que facin a partir d'ara, sigui en el sentit que sigui, no tendrà ni la tercera part del ressò que ha tengut cada vegada que la Schieffer de torn ha tocat el cul al seu nou home.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris