cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

La barra de certs polítics

Òbviament, més que servir a altri, la majoria de polítics pretén ginyar els altres, influir-los, adoctrinar-los, convertir-los en un ramat de seguidors. I pel que fa als conciutadans que no són de la seva corda, més que proposar-se seriosament convèncer-los, pretenen senzillament manipular-los, neutralitzar-los, fer-los anar per allà on els convé. Per tot això, naturalment, es necessita una certa barra, bastanta sang freda, portar una certa mascarota. En conseqüència, sembla com si un dels recursos més utilitzat per a la seva formació o preparació "la vida del polític és dura i cal preparar-se o mentalitzar-se adequadament" fos el que en podríem dir el conreu de la barra.

L'Alcover-Moll indica o mostra molt bé de què va la cosa en una de les accepcions del mot: «Absència de vergonya; gosadia per a fer o dir coses ofensives». El conreu de la barra seria, idò, exercitar-se a fons en no tenir vergonya "en procurar que no en quedi ni rastre, de vergonya, en la personalitat del polític", en asseverar amb tota solemnitat el que hom sap que és mentida, en practicar l'ambigüitat quan sembla que molt o poc convé i, en definitiva, el conreu del cinisme, tot predicant el que pot afalagar a alguna part de l'auditori. Tot això seria una part essencial de la formació "o deformació" de qui vol fer política sense manies, de qui vol fer política eficaç i no pateix supèrflues inquietuds morals que no serveixen per a escalar posicions o, simplement, per a mantenir o conservar la menjadora.

Tanmateix, conductes o capteniments polítics semblants sempre resulten objectivament ofensius per als seus destinataris, per a qui les han de suportar. De fet, qui vol enganar els seus interlocutors o condicionar l'opinió pública ha de donar sempre per fet la curtor de l'auditori, petit o gran. I és un fet incòmode "o més aviat desagradable" que qui t'engana no t'ofèn sols per voler fer-te empassar el fals per ver, per faltar a la veritat; t'ofèn sobretot perquè menysvalora la teva intel·ligència, perquè et pren per betzol. Axí, aquests polítics barruts desgraciadament tan abundants no sols pequen contra la veritat, pequen també contra el respecte que ha de merèixer tota persona i tot conjunt de persones.

Així, massa sovint la política es presenta contraposada a la inveterada pulsió moral. Però no hi ha activitat humana que requereixi més trobar-s'hi condicionada. Sarcàsticament, podríem dir que tot poder "i la política no va d'altra cosa", encara que sigui limitat (en qualsevol cas tot poder polític), és cosa massa important per a deixar-la sols en mans dels polítics! Si hi ha una crítica que sigui necessària quotidianament és la crítica de la política i dels polítics.

Per descomptat, els casos de barra per part de la classe política, es donen pràcticament a diari. Això comporta el molt greu perill que la ciutadania acabi per posar-hi call. Tanmateix, no ho hem de consentir. Els polítics que cultiven o practiquen la barra han de ser denunciats. Una i altra vegada, sense la més petita condescendència. La premsa no té més alta responsabilitat.

Al cap i a la fi la política sense valors morals no és més que el modus vivendi d'alguns barruts. Conve recordar-ho adesiara, o un dia sí i l'altre també.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris