nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Els homenatges a Pere Serra

Dissabte passat Pere Serra va ésser nomenat fill il·lustre de Sóller. Darrerament sovintegen els homenatges a la seva persona, de manera que deu haver après a dominar o a dissimular les emocions. Tanmateix, estic convençut que l'homenatge del seu poble nadiu "que és, en definitiva, el que li ret la gent que ha crescut amb ell o que ha sentit parlar d'ell en família", figura entre els que més l'han satisfet. Pere Serra té un punt de sensibilitat pagesa, ja que estima la terra que trepitja, el paisatge que veu, la gent amb qui parla, les coses que toca. Té, Serra, un concepte de pàtria enormement sensitiu. Per a ell és indestriable Joan Miró de Son Boter, Aligi Sassu de Can Marimon. Sóller, per tant, figura entre els seus amors més preuats. De manera que és ben possible que ja consideri prou premi a la seva vida de treball el fet de poder ésser"ne veí. En realitat, Pere Serra s'ha acostumat als homenatges una mica a contracor, perquè allò que li agrada a ell és retre'n als altres. D'ençà que el conec l'he vist enlairar moltes banderes trepitjades. A vegades ho ha fet per admiració envers allò que representen, d'altres empès per una humanitat que el duu a fer"se valedor de la trajectòria literària o artística dels seus amics. Pere Serra accepta les distincions i els homenatges, en la mesura que els entén com una presa de consciència col·lectiva entorn de les múltiples iniciatives culturals que ha promogut i ha duit a terme en bé de Mallorca. Gabriel Alomar va dir que «res com l'espectacle de la prosperitat d'altres terres i altres homes per a fer dolorosa l'evidència de la pròpia desgràcia». Pere Serra ens ha alleugerit d'aquest dolor. A una illa "i per què no dir a un arxipèlag?" on els rics demostren una insensibilitat colpidora de cara a la millora del patrimoni cultural col·lectiu, ens hem acostumat a comptar amb el suport de Pere Serra per a endegar qualsevol projecte literari o artístic d'entitat. De tal manera que és inevitable pensar, amb una certa recança, quins beneficis no en trauríem, d'aquesta terra que genera tanta riquesa, si disposàssim de mitja dotzena "sols mitja dotzena!" d'empresaris que expressassin, d'una manera tan rotunda, la seva vocació de mallorquinitat. És evident, però, que no és possible, i tanmateix no cal donar"li voltes i voltes a una forma d'ésser que, ara per ara, no té compostura. Miquel Capellà em deia que l'empresariat creu en allò de «coge el dinero y corre» "m'ho va dir amb aquestes paraules exactes", cosa que no li permet propiciar l'articulació d'un projecte social de futur. Certament el president de Sa Nostra té raó. Els mallorquins palesen, a través dels seus empresaris, l'herència d'una mentalitat estraperlista que ens va singularitzar com a poble a la primeria del segle passat. Cal insistir que Pere Serra n'és una de les escasses excepcions? Ho és. A posta, hem d'entendre cadascun dels homenatges que se li reten com un esglaó que pujam envers el desvetlament d'una societat més cívica, més solidària i més culta. Tanmateix, entre tots els homenatges falta el de la UIB. M'atrevesc a suggerir a qui pertoqui la conveniència de nomenar Doctor Honoris Causa a qui "des d'una perspectiva de mallorquinitat" tant ha fet i fa per a millorar"ho una mica tot.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris