nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
17°

Palmesans soterrats

Qualcú, en el futur, farà tesis doctorals de sociologia sobre el comportament electoral dels palmesans. La majoria absoluta del PP per ventura és fàcilment explicable la primera vegada, el 1991. Però si la segona, el 1995, ja és mala d'entendre, amb la tercera, el 1999, hem entrat de ple en terreny paranormal. Hauran de passar moltes dècades, i avançar molt el coneixement sobre sociologia electoral, per saber què hi veuen majoritàriament els palmesans en les persones que regeixen els destins municipals. I és que excepte palmeres, misses patronals inventades i focs d'artifici, qualcú és capaç de recordar una acció en positiu per a la ciutat, durant aquests nou anys de Joan Fageda com a batle? Qualque palmesà viu millor avui a la seva ciutat que l'any passat? O l'any passat que quatre anys abans? O el 1995 que el 1991? Allò de laissez faire, laissez passer, que deien els clàssics del liberalisme econòmic, el nostre Ajuntament ho posa en pràctica amb gairebé tot. Deixa, el senyor Fageda, faire el que li dóna la real gana als maleducats ciutadans, deixant passer que la ciutat estigui més bruta que mai, s'hi vegi més misèria que mai, hi hagi tanta inseguretat ciutadana com sempre. I en allò que sí que l'Ajuntament hi vol faire alguna cosa, com és ara el parc de ses Estacions i el soterrament de les Avingudes, la veritat és que seria millor que ho deixàs passer tal com està. La seqüència de desastres en tota aquesta història no només justificaria sobradament la dimissió, una darrere l'altra, de tots els responsables municipals del PP, sinó fins i tot la seva autoflagel·lació en públic acte de contricció a la palça de Cort. L'oposició, especialment el PSM, fa anys dugué a terme tímidament una campanya ciutadana per reclamar un parc en ple centre de la ciutat. Els conservadors, després de no pocs dubtes, optaren per una mena d'operació Parc de la Mar-bis. O sigui, parc sí, pàrquing també. Ben ensabonat el projecte ens vengueren oportunament abans de les eleccions municipals que a la fi ja tenim un parc de ses Estacions. Sense acabar-lo, com és normal en política, l'inauguraren. Mentre el construïren el desastre circulatori va aconseguir, i era difícil, fer una mica més caòtic el trànsit a la ciutat. No passa res, ens deien, eren sacrifics per millorar. La segona fase, que gairebé ja hauria d'estar acabada a hores d'ara, s'havia d'iniciar tot d'una passades les eleccions: soterrar les Avingudes, fer un gran parc de ses Estacions-plaça d'Espanya, tot junt, i obrir més places d'aparcament. Un any i mig després els permanents dubtes del senyor Fageda i companyia resulta que signifiquen per a la ciutat la probabilitat que no hi hagi tal obra. Que tot el fet fins ara, en poques paraules, de poc o res serveix. Que allò que tan bo havia de ser, ara segur que ens diran que no ho era tant. D'això se'n diu ineptitud, improvisació, incapacitat, inutilitat o, simplement, guanyar-se la sopa boba. L'obra era un desvarieg, i quan qualcú s'adona que ha errat amb tal magnitud que no li queda més remei que rectificar, l'únic decent que es pot fer és dimitir. Que no passarà, clar. El misteri que ens hauran de resoldre els sociòlegs del futur és com s'ho fan, aquests del PP, per tenir la ciutadania en un estat catatònic tal que els permet seguir governant. Qui sap, igual és que tenim l'enteniment soterrat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris