cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Les dones: víctimes de la violència

En aquests darrers dies estam assistint estupefactes a una sèrie d'esdeveniments violents al nostre país, n'hi ha de distinta índole, però la resposta que s'adopta enfront de cada modalitat de terrorisme és tan dispar com de la nit al dia, m'explicaré. La polític antiterrorista que s'està duent a terme després dels darrers atemptats d'ETA, suposa un gran desplegament de recursos humans, materials i econòmics, pero no veig per cap lloc que mesures apropiades s'apliquin a les dones que constantment són agredides i assassinades d'una manera despiatada i en la majoria dels casos de manera prèviament anunciada.

Tampoc no veig cinc minuts de silenci per part de les administracions i resta de la població, ni tampoc no veig capelles ardents en un darrer adéu per haver estat víctimes, ni grans funerals en què hi acudeixen les autoritats, ni indemnitzacions econòmiques per als orfes.

En els mitjans de comunicació no passen de ser «succeïts», no obstant això, la llista de morts en només de començament d'any ençà arriba a 43, davant de les produïdes pel terrorisme «reconegut».

És que la vida d'una dona no té el mateix valor que la d'un polític, empresari o funcionari? A algú se li escapa que la majoria de dones vilment assassinades, ho són com he dit abans, després d'una mort anunciada, conegut d'abans el seu agressor i en conseqüència els mitjans per impedir tal assassinat en absolut poden qualificar-se de complexos, ni desequilibradors dels Pressuposts Generals de l'Estat.

Quant a les penes de mort i el seu grau de compliment, ens trobam una vegada més amb una nova discriminació, surti vostè avui al carrer i torni vostè demà. Contemplar com augmenta el terrorisme cap a la dona i que els polítics no cerquin sortides, dóna molt a pensar.

Som a l'any 2000 i em fa la impressió que no només no avançam, sinó que retrocedim. Ens diuen que la dona avança i participa, això només ho creurem quan vegi mesures que vertaderament la fan lliure i que té el mateix dret a la vida que qualsevol altre ciutadà.

Quan passa es diu que el perfil de l'assassí és alcohòlic, de clase baixa, mafiós de poca classe, etc., però això no és així, hi ha de tot i sobretot homes de qualsevol condició el denomimador comú dels quals és la falta de respecte a la dona com a persona. En ocasions, fins i tot, s'incideix en el perfil de la víctima, la sensació que d'ambdues coses s'obté és que aqueixa mort perd nivell.

Demanaria als mitjans de comunicació que no posassin les notícies en petits apartats o com succeïts, sinó que omplissin fulls sencers exercint una feina de conscienciació del greu problema que estam patint, potser així els polítics s'ho prendrien seriosament.

A aquests darrers poc se'ls ha de dir si no es consciencien que estam davant d'un greu problema d'Estat i de Llibertats. Tenen els mitjans necessaris al seu abast per posar fi a aquest estat de coses, encara que el més bàsic sembla endormiscat, la voluntat de fer-ho.

Isabel Pascual Gelabert.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris