nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

Prestigi lingüístic

De tant en tant, la vida quotidiana t'ofereix mostres evidents del manteniment del desprestigi que es va inocular a la llengua catalana. Moltes vegades quan parlam de normalització lingüística ens referim a l'escola o als mitjans de comunicació com a sectors cabdals per caminar cap a l'objectiu de la normalitat. Tot i això, de vegades hi afegim, als dos aspectes comentats, el del prestigi social de la llengua. En la mesura que parlar aquella llengua sigui vist socialment com una cosa positiva i recomanable, l'acte de xerrar-la es dotarà de prestigi i, en conseqüència, hi haurà mes gent que voldrà fer aquest acte, ja que això el farcirà de més acceptació pel seu públic. Una de les estratègies seguides pel nacionalisme espanyol per obtenir el seu objectiu d'acabar amb la diversitat nacional de l'Estat va ser, precisament, el desprestigi de les llengües nacionals no castellana; es tracta de la folklorització, de la provincialització, de l'autoodi. És allò que els francesos anomenen patues, que és una manera despectiva i que ha triomfat d'anomenar les llengües que es xerren a França i que no són el francès. Quan una persona ha de fer un discurs, o ha de compondre una cançó, o simplement adreçar unes paraules a un cert públic, el prestigi de la llengua pot ser molt important en la tria de l'idioma mitjançant el qual es farà el discurs, es compondrà la cançó o s'adreçaran les paraules. I és evident que de vegades en aquesta decisió hi pot tenir un pes la vessant comercial; quants de grups de parla no anglesa fan cançons en anglès? Quants de grups formats per catalanoparlants componen i canten en castellà en base a un més gran mercat? No entrem ara, però, en aquesta qüestió que certament ofereix perspectives d'anàlisi interessants. El que no sembla gens raonable és que aquest grup que canta amb anglès o castellà quan faci un concert a la seva nació de llengua diferent presenti les cançons en anglès o castellà. No som capaç d'imaginar un grup de música de Madrid que canta en anglès fent un concert a Oviedo presentant les cançons en la llengua de Shakespeare, o dels Beatles si ho voleu així. Doncs això que un pot considerar de lògica, no ho és en el cas de les llengües de les nacions minoritzades. Vaig tenir el trist privilegi de veure com un mallorquí que fa música en castellà utilitzava la llengua de Cervantes també per presentar les cançons a un poble de l'interior de Mallorca. No es tracta ara de negar la llibertat per poder-ho fer, es tracta de saber si aquesta actuació és possible gràcies al desprestigi de la nostra llengua. No negaré que una part del públic es va sentir indignada amb aquest comportament tan poc natural. Perquè el que és natural és que la persona que comparteix una llengua amb el públic faci servir aquesta llengua; el que succeeix és que anys i més anys de colonització cultural han provocat que el català perdi àmbits seriosos d'ús, és allò de restringir aquest ús a la família, que en la versió nova es deu correspondre amb la intimitat. I el problema no és de compromís, és relativament normal que no tots els que fan música o discursos o adrecen paraules a les Balears, siguin conscients de la nostra anormalitat nacional i de la castellanització que hem patit; de totes formes aquesta manca de compromís s'hauria de veure compensada per la creació d'un ambient que consideràs rebutjable comportaments que no trenquin la cadena que uneix el franquisme amb la nova colonització ultraespanyolista. Si a la vida social el català tingués el prestigi de ser una llengua important, de ser un símbol a respectar, de ser quelcom que no es pot negligir ni ignorar; aleshores, no seria possible mostres d'autoodi tan escandaloses com anar a Petra, per posar un exemple hipotètic, i que un mallorquí fes un discurs en castellà davant un públic mallorquí. Si substituïm mallorquí per danès i castellà per anglès veurem com això als països fets i construïts no passa. És ben hora de crear el consens mínim perquè tampoc aquí no sigui possible, hem de caminar cap a la normalitat tot i que no hem de perdre de vista que vivim a l'anormalitat; i el que és normal és que la llengua del país sigui la utilitzada a les coses del país.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris