nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Escenaris de violència

L'escriptor argentí Ernesto Sábato (Rojas, 1911) va escriure, anys enrere, que «Argentina és un país marcat per la violència». Potser en aquell moment només pensava en dictadors de tota mena i pobles sotmesos a la seva voluntat arbitrària. El fet és que diversos estudis que han vist la llum els darrers dies palesen que aquest escenari no només apareix entre militars dèspotes, sinó que ja afecta de manera greu la gran majoria dels pobles d'Amèrica Llatina. A l'Argentina mateix, el nombre de delictes denunciats s'ha duplicat els darrers deu anys, tot triplicant"se en molts indrets, com a Buenos Aires. Al Brasil la situació és tan greu que es veuen obligats a organitzar marxes en contra de la violència, com la del passat 7 de juliol, que aplegà milers de persones espantades al centre de Sao Paulo sota el crit «Prou! Volem la pau».

Les xifres canten: al país carioca, 50.000 persones són assassinades cada any, mentre que la taxa d'homicidis va arribar, el 1998, a 25'8 persones per cada 100.000 habitants. Per comparar, cal dir que als Estats Units són 7... A Montevideo, els furts augmentaren d'un 9 a un 19% el darrer any. A Mèxic, la pujada és del 7%. A l'Argentina arriben a més d'un milió de denúncies, mentre que el 1990 el nombre era de 560.240. A El Salvador, sis persones són assassinades per dia. A Nicaragua, el 52% de les dones reben maltractaments. Tot dades de violència urbana o domèstica, ja que si hi afegim els morts per les guerrilles, paramilitars o exèrcits, els nombres es disparen.

La paradoxa de tot això és que el Brasil, per exemple, es troba entre les deu majors economies del món, tot i que posseeix una de les pitjors distribucions d'ingressos del planeta, i ocupa el lloc 72 en termes de desenvolupament humà. Llavors, veim el primer factor que incideix de manera notable en aquest escenari de violència generalitzada: la desigualtat social. Una altra paradoxa (a la qual estam més avesats) rau a veure com els governs de torn, en lloc d'invertir en polítiques socials i educatives trien la repressió com a arma. El mateix Brasil va decidir, fa poc, dedicar 1.700 milions de dòlars (297.500 milions de pessetes) al combat de la violència durant els propers tres anys, sota els eixos de la Policia Federal i les forces armades, les quals assumiran competències deixades després del final de la dictadura (1964"85). Les forces de seguretat brasileres no són, precisament, germanetes de la caritat.

L'altre escenari violent que preocupa força a Amèrica Llatina és la intervenció dels Estats Units a Colòmbia, la qual sembla imminent. Les darreres informacions sorgides al voltant d'això parlen de la necessitat del país nord"americà d'aconseguir el vistiplau de les nacions del continent. Han demanat ajut, fins i tot, a l'Argentina, tot sabent que al Brasil no en volen saber res. Per ara, els governants argentins callen, esperen, mentre que molts sectors de la societat en rebutgen la idea, ja que veuen que darrere la dèria de l'Oncle Sam de «lluitar contra el narcotràfic» s'amaga la de foragitar les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

Andreu Gomila.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris