nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

La fi de la tradició residencial

Les darreres estadístiques ens diuen que el preu del metre quadrat de l'habitatge usat s'ha incrementat un 80% en els darrers anys. No és una gran sorpresa, ja que sabíem que durant el 1998 i 1999 aquests preus no paraven de créixer per sobre d'un 20% anual. Amb un any més d'aquests increments, ens trobarem que un pis que el 1996 valia 10 milions no se'l podrà comprar per manco de 20. Ara mateix ja en valdria 17 o 18. Si se miren els anuncis de vendes immobiliàries de Palma s'observarà com no hi ha cap barriada que se salvi d'aquests brutals increments. Pisos de setanta-vuitanta metres a Son Gotleu o en altres barriades «obreres» que fa només cinc o sis anys es venien per tres o quatre milions, ara no estan a la venda per manco del doble i, molt més comunament, pel triple d'aquestes quantitats. Lògic, és l'onada expansiva que els arriba després que a les altres zones els preus ja s'han convertit en prohibitius per a les famílies econòmicament més febles, les quals no tenen més opció que anar de lloguer (amb un mínim de 40.000 pessetes per allò que se'n diuen estudis, i que normalment no són més que una habitació de 20-30 metres quadrats útils, o entre 60.000-80.000 per a pisos de tres habitacions) o comprar en aquestes barriades. L'eixample (300-500 metres cap a fora de les Avingudes, segons les zones), que era fins fa quatre o cinc anys la zona de «reserva» per a la classe mitjana, ara s'està posant també a preus prohibitius. Si és un pis que està bé (això és, sense haver-hi de gastar en reformes) sortirà per 150.000-175.000 pessetes el metre quadrat quan el 1996 o 1997 no arribava a les 100.000. Si té algunes condicions especials (allò que en diuen «caràcter», un àtic, que estigui molt ben equipat, o que estigui a les millors zones...) el preu del metre quadrat s'acosta o supera les 200.000. A les rodalies de Palma, les noves barriades amb noms entre horteres i ridículs (per entendre'ns, aquelles on sovintegen els «enanitos») que s'estan poblant de pisos petits construïts en horitzontal (els adossats), els preus superen tot el, fins ara, racionalment comprensible: 250.000-300.000 pessetes, i per amunt, per metre quadrat útil.

Aquests increments de preus tant de l'habitatge nou com de l'usat està creant un fenomen social nou. La societat de classe mitjana sofrirà, sofreix ja, un sacsejament en la seva diguem-ne «tradició residencial». Ja no pot aspirar a tenir l'habitatge que la tradició li marca com a «normal». O l'haurà d'adquirir molt més petit del que necessita, o en zones que no són «bones». O anar de lloguer. Aquesta classe que era la que tradicionalment «posava preu» a la majoria del mercat ara ja no és el principal agent actiu d'aquest mercat. El preu li posen les immobiliàries, de nacionalitats diverses, seguint uns criteris externs a la tradició, sovint en funció de la pressió compradora residencial externa o d'inversions de caràcter especulatiu. No podem saber quines traduccions polítiques tendrà aquest fenomen, però no seria estrany que algun partit polític comenci a plantejar-se seriosament aprofitar-se del temor social que se comença a percebre en aquest sentit. Si fins ara el políticament correcte era mostrar-se favorable a les restriccions urbanístiques (amb tots els matisos que se vulguin, segons els partits), per ventura no està molt lluny el dia que això no sigui tan general, i qualque partit opti per reclamar més territori per destruir a canvi d'habitatges més assequibles per a la classe mitjana. I possiblement tengués èxit.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris