cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
20°

Internet multilingüe

El català ocupa un confortable i esperançador dinovè lloc a Internet. Dit altrament, sembla que algú s'ha entretingut a comptar el nombre de webs que hi ha en cada una de les principals llengües del món, ha calculat que n'hi ha unes 450.000 en català, i que només hi ha divuit llengües que en tenguin més. Aquesta és una dada positiva, en principi, ja que la posició que ocupa el català, en relació al nombre de persones que el parlen, està molt i molt per sota d'aquesta magnífica dinovena plaça. Tanmateix convé dir que, ara per ara, l'anglès és l'idioma de més del noranta per cent de les webs d'Internet, la qual cosa l'instal·la de forma quasi definitiva en el temut estatus de lingua franca del Ciberespai. La barrera lingüística que aquesta preeminència de l'anglès implica, s'ha convertit en un dels temes clau en les accions dirigides a eliminar la barrera digital, és a dir, a facilitar a tothom l'accés a Internet com una primera passa per fer arribar arreu els beneficis de la societat de la informació i que ha esdevingut un dels objectius assumits en grans fòrums mundials, com el recent congrés de la Internet Society a Yokohama, celebrat el passat mes de juliol o la cimera del G"8 d'Okinawa, que va tenir lloc tot seguit. És sabut que, entre les conclusions d'aquesta cimera, ocupen un lloc estel·lar les accions dirigides a eliminar aquesta barrera, entre les quals cal esmentar la creació de l'anomenada «dot force», una comissió encarregada d'informar sobre l'estat de la qüestió i suggerir al G"8 i en el termini d'un any, accions per garantir un accés global i igualitari a les oportunitats digitals.

Per la seva banda, la Internet Society (ISOC) és una ONG amb més de set mil membres arreu del món i que té com a objectiu principal assegurar un desenvolupament, evolució i ús d'Internet oberts al benefici de totes les persones del globus. En la seva web oficial, www.isoc.org, informa dels seus objectius, com fer"se'n membre, com també dels esdeveniments en els quals està involucrada. També dóna exemple d'aquesta voluntat de multilingüísme, ja que moltes d'aquestes informacions també es poden consultar en idiomes que no són l'anglès, però entre els quals, per ara, no hi figura el català. Convé dir que la versió electrònica de la revista oficial de la ISOC, OnTheInternet, ha començat també a incorporar aquesta voluntat multilingüe, i ho ha fet justament publicant la versió original catalana de l'article central del número de la revista corresponent a la tardor del 1998. De tota manera, tampoc no hi ha el català a la iniciativa de la ISOC, que rep el nom de «Babel» i que també és accessible des de la web de la ISOC i que té per objectiu facilitar la traducció a qualsevol llengua dels continguts destinats a Internet.

Tots aquests són esforços que cal agrair, especialment si hom pensa el caràcter marcadament monolingüe dels que tenen l'anglès com a primera i única llengua, semblant en tot i per tot al comportament de la majoria de comunitats que tenen una sola llengua vehicular i que estan acostumades a imposar"la arreu on vagin. Per això paga la pena fer atenció, com en moltes altres coses, a allò que passa al Canadà, on la comunitat de parla francesa fa estona que ha encarat el problema que li suposa la forta expansió de l'anglès. I amb això d'Internet no han badat gens ni una mica, i la Comissió de les Llengües Oficials ja fa un any que va elaborar i publicar un sucós document, que sota el títol El Govern de Canadà i el Francès a Internet, recull una dotzena de recomanacions dirigides a assegurar la presència igualitària de les dues llengües oficials en totes les webs canadenques i, molt especialment, en aquelles que, d'una manera o l'altra, depenguin del Govern. Està ben clar que, de moment, no cal esperar que el Govern espanyol estigui gaire, per no dir gens, interessat en les recomanacions que una comissió de l'estil de la canadenca li pugui fer. Em sorprèn molt més que, aquí, el Consorci per al Foment de l'Ús de la Llengua Catalana no hagi encetat encara aquesta tasca i, per consegüent, no s'hagi plantejat l'elaboració d'un document en aquest sentit. Per altra banda, tampoc no tenc cap notícia que la Generalitat hagi encarat explícitament aquesta qüestió tot i que el programa «Catalunya en xarxa» fa un especial esment a la generació de continguts en català per Internet. Tanmateix, com tantes vegades, no queda més remei que concloure que aquest dinovè lloc no és el fruit de cap acció estratègica dels governs implicats i que, simplement, és degut a la iniciativa i empenta de la comunitat civil internauta de parla catalana. Ara només queden dos dubtes: el primer és saber si el suport institucional pot contribuir a millorar o no aquest dinovè lloc. El segon dubte té una resposta encara més difícil, tot i que pot semblar més simple, i és que m'agradaria saber com s'ho han fet per comptar les webs que hi ha Internet. D'això n'haurem de parlar un altre dia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris