cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
14°

Un pacte de mort

Aquell dia d'estiu, quan a posta de sol tornava a les cases, en Jaume des Molí Nou no imaginava topar"se amb cap imprevist. Tanmateix, a un revolt del camí, va sorgir, d'enmig de les blateres, en Joan de Son Font, i va aturar el carro agafant el mul per la brilla. «Digues, encara em vols matar?», va demanar"li al carreter. Aquest, sorprès per la pregunta, va aturar la llenderada que era a punt de clavar"li. «I tant! "li va respondre". No reposaré fins a aconseguir"ho». Va capejar, en Joan, per donar a entendre que esperava aquesta resposta. Li va dir: «Idò digues que ha arribat el moment. Si vols complir la venjança, vine a la garriga, al claper del pou, demà a migdia». I abans de fer"se fonedís entre les tiges grogues, encara afegí: «Duu l'escopeta». El compte pendent entre els dos homes venia de molt enrere. A l'any vint, si fa no fa, en Joan retornà al poble, després de fer les Amèriques, el dia mateix que es casaven n'Antònia i en Jaume. N'Antònia i en Joan havien viscut paret per paret, i és probable que, abans d'ell emigrar, hi hagués hagut qualque cosa més que mirades de simpatia entre ambdós. El cas és que, des de Veneçuela estant, en Joan li va escriure un parell de cartes, a n'Antònia, que mai no trobaren resposta. Tanmateix, ell mai no va donar el romanç per acabat, com es desprèn del fet que foren molts els testimonis que el veren voltar entorn de les cases des Molí Nou quan en Jaume era al conreu. Això no obstant, quan n'Antònia va desaparèixer qui més qui menys va romandre bocaclòs. Tot i això, ell va convertir"se en el sospitós principal. La Guàrdia Civil el va sotmetre a vigilància, i en Jaume proclamava als quatre cantons que el mataria. L'ambient, clarament hostil, li aconsellà canviar d'aires. Érem a l'any vint, i Millán Astray acabava de fundar la Legió, així que s'hi va apuntar sense pensar"s'ho dues vegades. De mica en mica, el crim des Molí Nou va deixar d'ésser motiu de conversa en el poble, fins al punt que la gent se n'oblidà. En Jaume, en canvi, mai no va retirar la fotografia de noces de damunt el canterano i, de tant en tant, l'ornava amb un coltell o una rosella. D'en Joan, els seus veïns en tingueren notícia al cap d'una pila d'anys. Continuava a la Legió, i a la repressió d'Astúries va guanyar"se els galons de caporal. Posteriorment, durant la Guerra Civil, va fer carrera, i a una porta de la caserna de Falange hi havia, clavades amb xinxetes, un grapat de fotografies on apareixia desfilant pels carrers de les poblacions guanyades als rojos. En aquell temps de beneiteria infinita tothom, en el poble, l'estimava i l'admirava. Tanmateix, tot i que havien posat el seu nom al carrer on va néixer, no es deixaria veure pels seus fins a l'any quaranta"quatre. I, en arribar a la vila, havia canviat d'aspecte, ja no era el militar robust de les fotografies. Se'l veia escardalenc, tenia la pell groga i feia ulleres. Ben aviat va córrer la brama que patia una malaltia greu, però ningú no en tenia la certesa. L'únic que la va tenir, per boca seva, va ésser en Jaume, en acudir a la cita del claper empunyant l'escopeta. «No tens por?», li va demanar aquest quan estigueren l'un davant l'altre. «No. Tots dos hem decidit que m'has de matar», li va respondre en Joan. A continuació, en Joan li va dir a en Jaume que sols li quedaven unes setmanes de vida. «Tu m'estalviaràs el patiment i et venjaràs alhora». No va poder dissimular el seu desencís, en Jaume. «I per tenir el plaer d'acabar amb una feristela moribunda he d'anar a la presó de per vida?», va demanar"se, confús. «No hi aniràs "li va respondre en Joan", si fas les coses com jo et diré». Va recolzar l'esquena a la branca d'un pi, per tal de recobrar l'alè. Continuà: «Però abans m'has de prometre que m'escoltaràs sense obrir boca». Va dir que sí de mala gana, en Jaume. Aleshores, en Joan, li va contar que al seu retorn d'Amèrica n'Antònia i ell s'havien fet amants. Es trobaven a les cases del Molí Nou, quan la madona quedava tota sola. «Les vegades que ens en riguérem de tu, quan sentíem el traqueteig del carro i jo encara no em decidia a saltar del llit!», va explicar"se en Joan. «M'estàs dient que n'Antònia m'enganyava?», va comentar, més que demanar, en Jaume. «Que no he estat prou clar? Ens en rèiem de tu», va dir, per tal de reblar el clau, en Joan. En Jaume va encendre's d'ira. «No em matis ara mateix "va afegir, en Joan, en llegir els seus pensaments". Has promès escoltar"me». Sense pèrdua de temps, li va explicar el seu projecte. A dos metres del pou les pedres semblaven bones de moure i la terra no era maçonada, així que podria cavar un clot de les mides d'un home sense gaire esforç. Cas de posar"s'hi tot d'una, el va encoratjar, la fossa seria enllestida abans de fosquejar. «No cal que sigui gaire profunda "va continuar en Joan", perquè per aquí no hi ha bèsties que vénguin a grufar». En Jaume, convençut per tantes i tantes bones raons, va posar"se a cavar allà on deia en Joan. Mentrestant, aquest, fumava a la vora. No perdien el temps en xerrameca. En arribar al mig metre de fondària decidiren que ja n'hi havia a bastament. «Et sembla "li va demanar en Jaume a en Joan" que n'hi ha prou amb set pams de llargària?». I sí, n'hi havia prou. Mentre en Jaume agafava l'escopeta, en Joan se situava prop de la fossa. «Per què somrius, si estic a punt de matar"te?», li demanà en Jaume a en Joan. «Perquè hauré estat un home de paraula fins a la mort», li va respondre aquest. I, per un moment, en Joan va recordar l'expressió de sorpresa de n'Antònia quan aquell dia llunyà de l'any vint la va dur, amb martingales, al claper, amb intenció de muntar"la. Quan va veure que ella s'hi negava, va pretendre sotmetre"la a cops. Tot va ésser inútil i, enfollit, la va escanyar. La mirada d'ella, d'un menyspreu infinit, el va esperonejar. Abans que n'Antònia retés el darrer alè, en Joan li va jurar per la memòria dels seus morts que jauria damunt d'ella pels segles dels segles. I així va ésser. Quan en Jaume li va haver disparat, va col·locar el seu cos en el clot, de manera que va quedar dos pams per damunt el d'ella. Això mai no ho sabria, en Jaume. Després d'haver consumat la venjança, s'allunyà, de l'indret, al galop. Tenia pressa. En arribar a les cases, va tirar a la bassa la fotografia de les noces.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris