cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

L'artefacte (Psicosi al Port)

Un incendi el té qualsevol, i n'hi ha hagut de més grossos que el de Manacor, ja veus el rècord...
Sequera? A qui li importa? Quatre pagesos "els de veres, no els de la Desfilada" i els verds preocupats. El que havíem de menester aquest mes d'agost no era ni la festa de na Schiffer ni que na Zeta passejàs el xurumbel pel Nàutic, que és massa jove, però tot arribarà. El nou Arxiduc de Valldemossa ja intentarà creuar la prole amb sang reial. Les regates donen per això i més.

Un artefacte. De veres, però. De les planes roses a Nacional indiscutible, en el mes de la sequera mediàtica regada amb parabellum.
Si no, de què les declaracions d'Aquell després del darrer minut de silenci? "«n'hi ha que estam més exposats que els altres, i per això prenem més mesures. Jo, per exemple...». A l'Àsia no anomenen mai el tigre, no fos cosa. Però aquí s'extremen les precaucions i es fa palesa la causa, i això darrer té un nom que no és ni prevenció ni seguretat: psicosi i figurera. Bufa.

L'aprenent d'Orson Welles agafa el telèfon, marca tres números i arma el Cristo al passeig marítim. No podia ser al de les subtitulades "tothom sap que a llegir cine de veres només hi van els culturetes i les geniones locals, i aquells no són objectiu, ja ho diu Aquell. El canal de la psicosi tramet el que tots pensam i volem sentir, la Guerra dels Mons provinciana, versió encaputxats abertzales, l'expressió més actual de l'home del sac. Una experiència irrepetible, m'han desallotjat del cine! (Gràcies, bromista: no gosava sortir de la sala i ja n'estava fart, de la melenalviento del de la Cienciologia. Torni'm els doblers, que jo venia a una pel·lícula, no a Port Aventura).

El agents pentinen el Centre, res de res. Ara toca saber qui "continuau les rialles: probablement, és massa jove per processar-lo", però ningú no es demanarà per què: és massa evident, si repassam els diaris, recordam els telenotícies i feim memòria de les ràdios. Norman Bates s'ho creia, que tenia sa mare al casalot, darrere la finestra. I quan la por es fa desig, no hi ha bromur que valgui. (Patrick Bateman és un altre, American Psycho "arribarà, probablement a la mateixa pantalla, la temporada que ve", i aquí en tenim també la versió provinciana i política, tan engominada, aficionada a l'única neu que es troba a la badia, seductora i amoral, però això és un altre tema que no pot sortir en els papers...).

Falsa alarma. Decepció. Hi havíem posat tantes esperances. Tantes mesures de seguretat. Tantes declaracions fetes, tantes per fer (no és l'anunci del Govern. Aquest sí que es basa en l'espot de ginebra de fa uns anys, que no sents qualcú que xiula The dock of the bay?).

La prudència està enfrontada amb el bravejar de ser dianes. Si un dia arriba, Déu no ho vulgui, serà a pesar de tots, valenta notorietat, punyeta. I de res no ens hauran servit les declaracions admetent una virtual alerta roja que perd metxa per les baves i la caspa d'alguns màrtirs avant la lettre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris